Francisci Marín de visita a Andorra en motiu de l'entrega de certificacions EFPA a assesors andorrans. Foto: ÀLEX LARA

L'EFPA és una entitat independent dedicada a promoure el desenvolupament de la professió d'assessor i planificador financer a Europa, qualifica els professionals mitjançant un estàndard europeu que garanteix al client un nivell de competències, coneixements i ètica. El president del Comitè d'Associats d'EFPA Espanya, Francisco Marín, parla del paper del sector financer en la crisi.

–El sector financer no està massa ben vist aquests últims temps.

–Dins una conjuntura de crisis com la que estem ara, a un dels sectors que es posa com una de les raons de la crisis és el sector financer. ¿Per què no està ben vist? Per vàries coses. Des del punt de vista de les empreses i dels particulars perquè la situació de crisi ha fet que hi hagi una restricció del crèdit, i aquesta ha fet que tant la inversió per part de les empreses com el consum per part dels particulars s'hagi ralentit. I qui dóna els crèdits són les entitats financeres. Des del punt de vista dels inversors, perquè s'han dipositat a les entitats els estalvis i quan aquests han anat a inversions que tenien un cert risc, doncs aquest s'ha materialitzat en una pèrdua.

–Aquesta crisi diuen que comença justament per uns productes de risc que tenien un gran perill i ningú ho va advertir.

–Després comentem el tema de la cultura financera, però efectivament quan apareix la crisi és amb una enorme liquiditat al mercat. I la liquiditat històricament sempre ha produït bombolles. La bombolla immobiliària a Espanya, i als Estats Units es produeix una bombolla que, degut a la desregulació que hi havia, que no poc control sinó desregulació, doncs comencen a crear-se productes que per sí mateixos incorporaven una gran quantitat de risc. Un risc que teòricament, i segons les experiències que es tenien, no s'havia de generar, però apareix la figura del famós cigne negre, que tot pot arribar a produir-se. I sí, la gènesis de la crisi actual, en comptes de tenir l'origen en un fenomen natural, està en una caiguda del sector financer que arrossega la capacitat de crèdit de les entitats, i al final acaba arrossegant tota l'economia.

–Llavors la mala fama és merescuda.

–No. No és tanta mala fama, sinó que simplement es va començar a invertir, es va començar a generar liquiditat amb uns productes el risc dels quals no estava suficientment controlat. Hi havia unes expectatives que després no es van complir. ¿Les entitats financeres estan a l'origen? Sí. ¿Les entitats financeres són les responsables? No al 100%.

–¿I com es reparteix la culpabilitat o la responsabilitat?

–Aquí algú va posar molta liquiditat al mercat, un altre va aprofitar-la utilitzant eines financeres que tenien un risc molt superior al que hi havia fins aleshores, i la gent, en comptes de ser cauta i dir no, també hi va entrar perquè se li deia que podia demanar préstecs i invertir. I tots ens hi vam anar sumant. A ningú el van obligar a demanar un préstec. ¿Se li va dir a la gent que podia invertir en determinats productes que no tenien tanta seguretat com efectivament podien tenir? Doncs potser sí.

–¿És en això que es pot millorar?

–Sens dubte. Un dels grans reptes és l'increment de la cultura financera, tant de qui està assessorant –és a dir que sàpiga de què està parlant, conegui el producte i li pugui exposar al client els riscos que està assumint–, com per part de l'estalviador –quina és la seva situació, l'edat, estat civil, expectatives de feina i en què pot invertir.

–M'espanta, imagino que com espantar a molts, que digui que falta cultura financera, també per part dels assessors.

–No. El que propugnem és que qui tingui l'acreditació d'EFPA és algú que ha acreditat que té aquest coneixement.

–¿I ara hi ha qui es dedica a l'assessorament financer i no sap de què està parlant?

–Doncs lamentablement ens podem trobar amb aquestes situacions. Moltes vegades ens fiem més del veí de l'escala que diu que ha fet un dipòsit en dòlars i he guanyat tant el darrer mes. La importància de la nostra certificació és que recolza, davant qualsevol estalviador, que la persona que té davant té un coneixement sobre el que està assessorant i que a més ha firmat un codi ètic que l'obliga ha complir una sèrie de requisits. La transparència, primer és el client, advertir-lo de què, dins el seu perfil, pot assumir i què no, etcètera. La funció de l'assessor és que el client sigui sempre plenament conscient de en quins productes està invertint, quin és el risc que assumeix i recomanar-li que intenti alleugerir el risc amb la rendibilitat i les necessitats. Hi ha d'haver aquest link de confiança i transparència. Un assessor, el que pot fer és dir quina és l'expectativa del mercat per l'any 2012. Ningú sap què passarà, però sí que en base a aquestes expectatives més probables pots assessorar el teu client en com pot estructurar les seves inversions. Ningú pot assegurar una rendibilitat futura, i fins i tot en aquests moments pots pensar que la inversió en bons alemanys pot anar bé, però la seguretat no és absoluta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.