• Cada vegada es nomenen més tutors per a gent gran que per a persones amb deficiències mentals de naixement
• Alberca creu convenient una reflexió per escurçar els procediments

Isidre Bartumeu, Juan José López Burniol, Alfons Alberca i Leopoldo Ortega-Monasterio, a l'inici de la xerrada, ahir. Foto: TONY LARA

El procés d'incapacitació és «en contra» una persona, del qual s'ha de defensar. Però es fa per «protecció». Així ho explica el fiscal general d'Andorra, Alfons Alberca, que va argumentar que «les persones són molt reticents» a aquests procediments perquè es «malentén». És una de les múltiples contradiccions de la societat actual, doncs el procediment no deixa de limitar la persona, els seus drets, a qui es declara incapaç, alhora que «en realitat la protegeix i afavoreix».

El procediment d'incapacitació s'inicia contra persones a qui no es considera amb les aptituds suficients per regir-se a elles mateixes, que no poden tenir cura ni de la seva persona ni de les seves pertinences. I aquest és un procediment judicial. És el jutge, o el batlle, qui decideix la incapacitació. Aquest, per prendre la decisió requereix d'un informe mèdic, que realitza el metge forense, determinant la malaltia i les lesions que genera, i «les seves repercussions en la capacitat mental», va explicar el contingut del dictamen mèdic el psiquiatre Leopoldo Ortega-Monasterio.

Va ser el mateix especialista en psiquiatria i medicina legal i forense espanyol qui va apuntar que hi ha hagut una evolució en les necessitats del procés d'incapacitació, doncs la gent cada vegada «viu més anys» o això «dóna temps a la degeneració del cervell». És a dir, han crescut, de forma genèrica, les demandes d'incapacitació de persones d'avançada edat, i en canvi s'han reduït les que es dirigien a persones amb deficiències mentals adquirides en el moment del part, de néixer, doncs la medicina ha evolucionat molt i s'eviten moltes d'aquestes lesions, segons va exposar Ortega-Monasterio. Ell també va exposar que el procés d'incapacitació «no és un càstig, sinó que és per protegir la persona», i va enumerar tres grans grups de persones contra qui es pot iniciar un procediment d'incapacitació: els deficients de naixement –com persones amb síndrome de down, per exemple–, pacients amb malalties degeneratives del cervell –en les que s'inclou el cada dia més temut alzheimer–, i finalment hi ha el grup de malalts mentals –«algunes psicosis greus», va puntualitzar Ortega-Monasterio, en els casos que la malaltia afecta les capacitats i els impulsos, on també es podrien incloure, «excepcionalment», ludopaties, alcoholisme i altres addiccions.

Però aquest no és l'única evolució que han patit els procediments d'incapacitació i tutela. El mediàtic notari català, Juan José López Burniol, va explicar que abans el motiu de nomenar un tutor era per vetllar pel «patrimoni», perquè aquest es mantingués, i en canvi ara la tutela es dirigeix a protegir la persona, el seu benestar.

Evolucions andorranes

I en el cas d'Andorra, el fiscal general espera altres evolucions. Al seu parer, «seria interessant reflexionar i veure en què es pot agilitar l'aplicació pràctica» de la llei que regula la incapacitació, que data del 2004. Alberca també creu que ha arribat el moment d'analitzar si el text dóna resposta a les necessitats dels familiars de la persona a incapacitar. Així, va valorar que el procediment actual és «una mica llarg», potser perquè «la fórmula és garantista». Que ho ha de ser, però potser en caldria una «menys agressiva per les famílies». El fiscal va argumentar que ara, per arribar a la incapacitació d'una persona es poden generar fins a quatre procediments. Si el primer pas es fa davant la Fiscalia, aquesta inicia una enquesta, demanant la valoració del metge forense, i després s'insta el batlle a iniciar el procediment. Llavors cal «buscar algú que defensi del procediment» a la persona afectada, i encara per últim, hi ha el procés de nomenar-li un tutor. I això fa que s'allargui. I el major problema ve perquè «les famílies fan el pas quan ja no poden més».

Alberca va comentar que no són molt nombrosos els requeriments per iniciar un procediment d'incapacitació. Potser se n'originen entre 10 i 15 en un any, segons els seus càlculs. Però encara que siguin poc nombrosos, és evident que aquestes qüestions –la incapacitació i la tutela– interessen cada vegada més, com demostra el fet que la taula rodona organitzada per la Fundació Privada Tutelar del Principat d'Andorra congregués al voltant d'un centenar de persones al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, per conèixer com evolucionen aquests processos al segle XXI.

Per a més informació consulti l'edició en paper.