• Joan Verdú rep 6.000 euros pel bronze als Jocs de la Joventut d'Innsbruck

Verdú, amb el bronze d'Innsbruck: primera medalla olímpica d'Andorra. Foto: TONY LARA

No queda clar si el to de veu d'ahir de Jaume Martí, president del COA, era d'emoció o de refredat, però el que sí és evident és que la medalla de bronze que Joan Verdú va aconseguir als Jocs Olímpics d'Hivern de la Joventut d'Innsbruck el passat gener suposa un abans i un després en el moviment olímpic. Així, el COA, juntament amb el seu patrocinador principal, Andbanc, van decidir sorprendre al mateix esquiador amb un xec de 6.000 euros com a premi extra per ser el primer andorrà que aconsegueix una medalla olímpica. Premi que, segons es va informar ahir, s'instaurarà segons uns barems a cada medalla olímpica que un andorrà es pugui penjar, i sempre depenent si és a uns Jocs Olímpics, uns dels Meditarrani, uns (futurs) Olímpics Europeus o un Festival Europeu.

Verdú, jove i amb un somriure de bat a bat, va acceptar el regal –¿qui no?–, per després expressar el sentiment de qui és esportista pur: «S'ha de seguir treballant perquè ara tinc com a objectiu poder ser als Jocs Olímpics de Sochi d'aquí a dos anys». Ambició i joventut, un tresor tot plegat. I d'això és del que es tractaven els Jocs de la Joventut, on Andorra h iva estar representada per Verdú, Sara Raméntol, Ian Serra i Maeva Estévez.

Guy Diaz, cap de missió a la cita austríaca, va fer un balanç del que havien significat aquesta cita olímpica per a Andorra. Destaca, evidentment, el bronze de Verdú en el gegant però també la 8a a l'eslàlom, en una primera mànega en què va ser 11è i una magistral segona en què va aconseguir el quart millor temps que va significar la 8a en el global. De Raméntol va valorar la 16a en el supergegant i la 21a en la supercombinada, i de Ian Serra que es va quedar a les portes de ser a la final en acabar en les rondes 13è en freestyle. En snowboard, Maeva Estévez va caure en el primer entrenament de half-pipe, però el seu esforç –fissura del cap del radi– la va situar 14a. I és clar, es pot pensar en el futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.