• El cicle portuguès es dóna per liquidat, i la legació francesa conserva la mostra de la Francofonia

El director espanyol Vicente Aranda va estrenar les Jornades: va ser l'octubre del 2009, amb Juana la Loca. Foto: EL PERIÒDIC

Dotze mesos enrere, i per aquestes mateixes dates, nedàvem en l'abundància cinematogràfica, amb les ambaixades d'Espanya, França i Portugal com a inspiradores de sengles cicles consagrats a les respectives cinematografies nacionals i un insòlit, prometedor xup xup a la pantalla gran. Però això era, ho dèiem al començament, fa dotze mesos, a l'època dels brots verds i tot allò. Avui el panorama és tot un altre, no ho descobrirem ni ara ni aquí, i d'aquells dies de vi i roses només en queden els records. I amb els records, ja ho saben, passa el que deia el gran Woody: que mai no saps si és una cosa que tens, o una cosa que has perdut.

Sigui com vulgui, els fets certs són dos: que l'ambaixada espanyola va cancel·lar a la tardor la tercera edició de les Jornades de cine hispà, i que la traumàtica clausura de la legació portuguesa ha condemnat al llimb de les bones intencions aquella estupenda iniciativa que va ser el monogràfic consagrat al director António-Pedro Vasconcellos, pare del Novo Cinema i que el maig va presentar a Illa Carlemany quatre de les seves pel·lícules. Un luxe que difícilment es repetirà, perquè la promoció del cine lusità no sembla que hagi de ser una de les prioritats de l'humil negociat que ha substituït l'antiga ambaixada. Amb aquestes antecedents, no cal dir que d'aquella utopia que responia al molt ambiciós nom de Mostra internacional de cine, que havia d'aglutinar els esforços cinematogràfics espanyols, francesos i portuguesos i que durant uns mesos del 2009 va semblar possible, d'aquell jugada visionària, dèiem, mai més se n'ha sentit a parlar.

La «intenció» espanyola / Però com que no tot han de ser males notícies, la ministra consellera de la legació espanyola, Teresa Daullera, va confirmar ahir la «intenció» de recuperar aquesta mateixa tardor les Jornades de cine espanyol, una vegada superades –cal confiar– tant l'adversa conjuntura econòmica com l'interregne viscut a Espanya després de les eleccions generals del novembre passat, amb el canvi de color polític i les dràstiques retallades pressupostàries que han obligat a mirar amb lupa les despeses públiques. Així que la intenció hi és, amb la idea de repetir el format –quatre pel·lícules al llarg de dues setmanes, probablement entre finals d'octubre i principis de novembre. Una altra cosa és que la butxaca hi arribi. Però això ja es veurà i avui toca ser optimistes.

En qualsevol cas, convé no oblidar que les Jornades de cine espanyol es van estrenar la tardor del 2009 i des de la primera edició es van convertir en una de les activitats cinèfiles més concorregudes entre les que es programen en aquest racó de món: les funcions s'han comptat per plens (o gairebé), amb el ganxo dels noms en ocasions molt populars convidats expressament per a l'ocasió: aquell mateix 2009 van desfilar, entre d'altres, els directors José Luis Aranda (Juana la Loca), José Luis Cuerda (La lengua de las mariposas) i Carlos Iglesias (Un Franco, catorce pesetas). El 2010, l'última edició fins a la data, ho van fer el també realitzador Mario Camus (Los santos inocentes) i l'actor José Sacristán (La vaquilla). Val a dir que, si finalment les Jornades ressusciten, l'ambaixada li haurà de buscar piset nou, perquè les dues primeres edicions van tenir lloc als cines Modern i, com el lector recordarà, l'històric multisala de la capital va abaixar el teló el març passat.

Qui sí que manté intacta –de moment– la seva minitemporada cinematogràfica és la legació francesa, que conserva la mostra de cine amb què l'any passat va celebrar el Dia de la Francofonia, oficialment el 20 de març. El 2011 van ser cinc pel·lícules consagrade a cinc gran actrius franceses: Jeanne Moureau (Ascenséur pour l'échafaud), Anna Karina (Pierrot le fou), Isabelle Huppert (La dentellière), Sandrine Bonnaire (Sans toit ni loi) i Juliette Binoche (Le hussard sur le toit). Falta per concretar el cartell, però les coses aniran per aquí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.