• Poc moviment comunal i escassa organització conjunta, malgrat la recent creació d'un sindicat a Escaldes

Poc més de trenta persones a la manifestació de l'1 de Maig de l'any passat. Foto: TONY LARA

Aquest 2012 ha començat amb la creació d'un nou sindicat al país, la Unió Sindical de Treballadors del Comú d'Escaldes-Engordany (USTCE). Els seus impulsors van palpar, després d'una reunió amb els treballadors, que calia una representació i defensa davant els mandataris comunals. Malgrat aquesta bona notícia, l'activitat sindical al país es desinfla, perd notorietat. La por, estesa a causa d'una poc satisfactòria empara legal, segons exposen els representants dels sindicats, juntament amb la poca capacitat d'organització i certes discrepàncies, són les principals causes d'aquesta pèrdua de pes dels representants dels treballadors.

La història sindical a Andorra és la història d'una bé baixa invertida. L'aprovació de la Llei de llibertat sindical, a final del 2008, va suposar l'expansió de la força laboral al país. Van veure la llum noves organitzacions, com el Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (Sitca), els tres sindicats penitenciaris, els dos policials o el duaner, per exemple. El punt àlgid, tal i com va analitzar el president del Sitca, Cristian Asensio, va ser al 2010, amb la manifestació conjunta de la Unió Sindical d'Andorra (USdA) i del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) del dia 1 de Maig del 2010.

Però «després, tot va anar cap a baix», va reconèixer Asensio. Les discrepàncies entre el SAT i l'USdA van fer que decidissin anar cadascun pel seu camí. A més, la plataforma comunal creada per agrupar a tots els treballadors de les corporacions va decidir desvincular-se de l'USdA. El motiu, les declaracions que el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, va realitzar durant les eleccions generals de l'abril passat, incitant als treballadors a votar el Partit Socialdemòcrata. «Al nostre sindicat hi ha molts treballadors i cadascú ha de votar el que vulgui», va manifestar Asensio.

Com a conseqüència d'aquesta separació, també va quedar dividida la plataforma de treballadors comunals. El Sitca va ara per una banda, i d'altres organitzacions comunals segueixen vinculades a l'USdA.

el panorama als comuns / Actualment, l'activitat sindical als comuns està dispersa i poc unida, malgrat els esforços del Sitca de tornar a agrupar-se i fer-se forts, sobretot ara que està sobre la taula la nova Llei de la Funció Pública.

En actiu només hi ha dos sindicats comunals. El Sitca i l'USTCE. El Sitca, amb més de 230 afiliats, fa quatre anys que existeix i la seva tasca ha permès avançar en temes com el protocol de relacions laborals o la gestió de l'acompliment al Comú. Pel que fa a l'USTCE, l'objectiu és aconseguir l'afiliació del 70% dels empleats, va assegurar Miquel Sanchez, dels 330 treballadors que hi ha al Comú d'Escaldes. El sindicat té dos objectius prioritaris: «potenciar les formacions pagades pel Comú» i mitjançar en la Llei de la funció pública, va explicar Sanchez.

A més a més d'aquests dos sindicats, en actiu també hi ha la Plataforma de Treballadors d'Ordino. Va ser creada fa un any i de moment, «mantenim una bona comunicació amb la corporació», va manifestar la seva representant, Martina Lorite. La seva tasca, «sobretot tractar problemes que tingui el personal i abusos d'autoritat», va explicar Lorite. La plataforma compta amb una seixantena d'afiliats.

De la resta de parròquies, poca cosa. A Canillo i a la Massana, res de res, malgrat que hi havia hagut interès per tirar endavant alguna mena d'organització a aquesta darrera parròquia. A Sant Julià hi ha creada l'Associació de Treballadors del Comú de Sant Julià (ATCOSA), però ara mateix «no està operativa», asseguren els seus integrants. Asensio exposa que hi ha «por», i bona mostra n'és que ells mateixos volen deixar clar «que no som cap sindicat, som una associació de treballadors», exposen.

I finalment, hi ha el Sindicat de l'Administració Local d'Encamp (SPAL), que malgrat ser un històric, ara no té pràcticament activitat.

En resum, poca homogeneïtat i escassa organització interparroquial. El Sitca per una banda, amb força però sol, i la plataforma comunal sota el paraigua de l'USdA de l'altra, i sense una direcció clara. «En principi nosaltres estem a totes les parròquies, excepte a la capital, i ara volem parlar amb el nou sindicat d'Escaldes», va exposar Ubach. La prioritat d'aquesta plataforma és no quedar-se en una banda en les negociacions per la Llei de la funció pública. De moment la tasca de negociar va a càrrec de la Plataforma de funcionaris, que representa els treballadors de l'administració central.

una situació «medieval» / Si a la poca força d'agrupació dels sindicats li afegim la situació laboral al país, el panorama és poc esperançador. Ubach va assegurar que la valoració d'aquests darrers anys és «desastrosa», perquè «no hem avançat en res». El secretari general va posar com a exemple l'encallament pel que fa a les lleis sindicals i la Llei de seguretat en el treball. Va definir la situació actual del país com «medieval» i tampoc confia que canviïn molt les coses tenint en compte la «por» dels treballadors a ser acomiadats si mostren públicament la seva vessant més sindicalista.

Des del SAT, no canvia massa l'anàlisi. El fet que estigui permès l'acomiadament lliure és «una repressió», segons el seu secretari general, Guillem Fornieles. I en referència a la llei sindical, és un text «fals» que en cap cas es pot equiparar amb els drets laborals que predominen a Europa. «Si un grup de treballadors vol crear un sindicat corre el risc de ser acomiadat, i més en temps de crisi», va plantejar Fornieles, sigui a l'empresa privada o a l'administració pública.

La crisi, per tant, s'ha sumat a la por i ha restat punts a la força sindical. El millor exemple, l'última manifestació de l'1 de maig, amb poc més d'una quarantena de persones. Veient el poc èxit per aquest any ja es prepara, enlloc d'una manifestació, algun tipus de celebració popular.

Per a més informació consulti l'edició en paper.