Rosa Ferrándiz, en una de les sales del seu despatx notarial. Foto: TONY LARA

Els notaris, per la seva professió, perceben algunes de les demandes més íntimes de la societat. I, encara que no sigui la seva missió principal, s'erigeixen en portaveus. La societat ha evolucionat, i per això ara demanen un canvi de la Llei del notariat per dignificar la persona i preservar la seva intimitat. Una de les primeres coses que els notaris volen canviar és l'obligatorietat de comptar amb testimonis per validar un testament. També es demana la regulació dels testaments vitals.

–¿S'ha notat la crisi en el col·lectiu de notaris?

–Aquesta crisi ja fa temps que dura i els notaris l'estan notant igual que qualsevol altre professional. La reducció del volum i de la quantia de les transaccions mercantils i immobiliàries es reflecteix en els honoraris notarials, i també en la taxa notarial i en els impostos sobre transmissions immobiliàries que recapta el notari. En les escriptures que no depenen de la quantia de l'operació s'apliquen els honoraris aprovats pel Govern l'any 2000. En canvi les despeses de manteniment de la Cambra de Notaris sí que han augmentat i són molt elevades.

–Anava a dir, amb els testaments, no es deu haver notat un canvi com s'ha notat amb les transaccions immobiliàries.

–No, té raó. Crec que cada vegada la gent està més conscienciada dels avantatges materials i personals d'ordenar la seva successió. Tingui en compte que en un testament, a més de disposar del patrimoni, el testador o testadora pot preveure altres qüestions igualment importants, com per exemple la tutoria dels seus fills menors d'edat, règims d'administració, limitació de l'edat a partir de la qual els hereus puguin adquirir el patrimoni. Tothom hauria de fer testament, i fer-ho amb plenitud de facultats, sense esperar al final dels seus dies, quant resulta trist i dolorós pel testador i per a la seva família. Quan una persona mor sense haver atorgat testament, les persones que tenen drets sobre la seva herència, encara que només sigui per canviar de nom o vendre un vehicle, o per poder retirar els diners d'un compte corrent, han d'acudir a la Batllia per tramitar l'obertura d'una successió intestada, que sempre resulta molt més complexa i dilatada en el temps.

–¿I els testaments vitals?

–No estan regulats a Andorra.

–¿Però se'n fan?

–Hi ha moltes persones que ho demanen, i considerem que hem d'intentar donar resposta a aquesta inquietud. Ho fem mitjançant l'atorgament d'actes de referència (o manifestacions) o en escriptures de nomenament de tutor, en les que es recull la voluntat manifestada per l'atorgant en relació a les atencions mèdiques que desitja, o no, rebre en cas de patir una malaltia irreversible o terminal. Però no ens enganyem, no està regulat i no existeix un registre on s'inscriguin aquestes manifestacions de voluntat. Per tant, qui les fa, ho ha de posar en coneixement d'algun familiar o amic, i aquests, arribat el moment, ho hauran de comunicar a l'equip mèdic que porti el malalt.

–¿Però han augmentat aquests tràmits? Sembla que cada dia se'n parla més.

–Sí, se'n parla molt, però la gent sap que no està regulat i que la seva manifestació no és vinculant per als metges.

–I es poden acollir a l'objecció de consciència.

–Sempre es poden acollir a l'objecció de consciència, inclús amb l'existència d'una llei, però suposo que si un facultatiu accepta respectar la voluntat del pacient, es trobarà més còmode si gaudeix d'una cobertura legal.

–I la Cambra vol que això es reguli.

–Es clar que sí. És un dret, i des del moment en què hi ha persones que volen exercir-lo és necessària una regulació que garanteixi la seguretat jurídica de tots els que intervenen en el seu exercici, així com la seva efectivitat. Però ja se sap, el legislador sempre va uns passos per darrera de les inquietuds i iniciatives de la societat. La Cambra de Notaris tenia previst plantejar questa qüestió, entre d'altres, en futures reunions que es preveu mantenir amb representants polítics.

–I en aquestes reunions, a més d'aquesta demanda, ¿què més plantejaran? ¿Quines són les inquietuds dels notaris?

–Els notaris, com tots els professionals i empresaris del país, estem esperant conèixer l'encaix de totes les novetats legislatives que s'estan vivint, i que ens afectaran directament en l'exercici de la nostra professió. A més ens inquieten qüestions que no són d'ara, sinó que fa temps que denunciem, com la necessitat de trobar un local adequat per ubicar la Cambra de Notaris, o la conveniència general de que es modifiquin alguns articles de la Llei del Notariat, com per exemple el que imposa l'obligatorietat de la presència de dos testimonis per atorgar un testament. La manca de testimonis ha fet posposar, en alguna ocasió, la signatura de testaments de persones greument malaltes.

–¿I per què es requereix de testimonis? En teoria el notari ja exerceix com a tal, i tenir algú al costat són pressions.

–Així és. És un requisit totalment obsolet, ja que el notari fa el judici de capacitat i redacta el testament seguint les indicacions del testador. No s'entén que la Llei del Notariat, que va suprimir aquest requisit per a totes les altres escriptures, ho mantingués per a les disposicions de darrera voluntat, allunyant-se així de la corrent que ha seguit la normativa notarial dels països que ens envolten.

–O sigui que aquí es necessiten testimonis per fer testament, i a més no poden ser familiars.

–Exactament, segons la llei «no poden ser testimonis els parents dels atorgants en línia directa i col·lateral fins a quart grau de consanguinitat, o segon d'afinitat, ni els parents del notari en els mateixos graus, ni els seus empleats». A més a més, la llei diu que els testaments s'han de llegir en veu alta davant dels testimonis, i això és incompatible amb la confidencialitat que exigeix aquest tipus de documents.

–Tornant una mica als nomenaments de tutors, la Cambra de Notaris és patrona de la Fundació Privada Tutelar.

–Sí, és patrona nata, juntament amb el Govern i Banca Privada d'Andorra. Actualment s'han incorporat al patronat desinteressadament altres persones físiques per col·laborar activament, inclús apadrinant tutelats i donant suport tècnic.

–I és important. Vostès es devien trobar que faltava aquest recurs.

–És molt important per a la societat en general saber que existeix una entitat sense ànim de lucre que, de manera desinteressada, pot ser tutora de la teva persona, dels teus pares o dels teus fills si estàs incapacitat o no vius, i que a més actua sota la supervisió del Govern i de la Batllia. Qualsevol persona pot nomenar tutora aquesta fundació mitjançant l'atorgament d'una escriptura pública.

Per a més informació consulti l'edició en paper.