Mireia Gutiérrez, ahir al set de d'ATV muntat davant la pista de l'Avet. Foto: ÀLEX LARA

Mireia Gutiérrez (9 d'octubre del 1988) era la gran basa tricolor per a la Copa del Món de Soldeu però una lesió li va impedir competir a casa. De tota manera la número u nacional no es va perdre detall de la triple (o doble) cita i fins i tot va fer-se veure i sentir a ATV com a analista.

–No s'ha perdut ni una baixada, ¿Quina o quines corredores l'han sorprès positivament i quina ha rendit per sota del seu nivell?

–No s'han produït gaires sorpreses. Potser Frida Hansdotter [segona a l'eslàlom], és el seu primer podi aquest any. Schild ha marcat diferències i Worley també, que entrena amb mi a l'equip francès. Ara li deu encantar la pista i Andorra. Lindsay Vonn deu estar decepcionada amb ella mateixa però a mi no m'ha decepcionat. Si vas al 100% pots cometre errades i avui [per ahir] li va tocar a ella en la primera mànega. Vol guanyar la classificació general de Copa del Món, té un marge important i per això segurament ha arriscat, perquè s'ho pot permetre.

–Puntui de zero a deu la feina de la organització.

–Un deu. No només ho dic jo, ho diu tothom. Les corredores sobretot, la gent, els entrenadors...

–¿En un rànquing imaginari...?

–Per mi està entre les millors seus de Copa del Món. És un luxe les facilitats que té, amb l'hotel a prop és perfecte i l'espectacle que s'ha viscut.

–¿La Copa del Món ha permès Andorra donar un salt qualitatiu en el món de l'esquí?

–Sí, segur. La gent que no sabia d'esquí i ha vingut ha marxat encantada. Que s'involucri tothom agrada.

–¿No poder córrer i veure la prova tan a prop... ¿Fa mal?

–Sí, veure-ho tan a prop... Em queda una espina clavada, però aquí estaré quan torni a venir la Copa del Món. De tota manera no només m'he perdut Andorra sinó tota la temporada i és el que més mal fa.

–Fins el 2016, si no passa res estrany, no torna i llavors vostè tindrà 27 anys. ¿Li queden anys d'esquí, doncs?

–Espero que sí i segurament no estaré sola. Carmina i Sara són joves i tenen un gran futur.

–¿Se li està fent eterna la lesió?

–Sí. Em queden uns deu dies de rehabilitació. Ja tinc ganes de tornar a competir, després de dos mesos lesionada. Però no deixo de treballar l'aspecte físic. A banda de l'espatlla, estic perfecta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.