• Revenja del River davant del seu botxí a la Copa, un Aurteneche que, com els andorrans, anava i tornava

Pablo Sánchez condueix la pilota davant d'Arruti, ahir a un Poliesportiu que va viure una bona nit de bàsquet. Foto: ÀLEX LARA

Veure Jon Santamaria pujat a la taula d'anotacions celebrant la victòria punys en alt cara a la graderia és un clar símbol que ahir hi va haver revenja. Però sembla simplificar massa un duel de la lliga regular que va tenir al·licients d'intensitat i, a més, victòria local, la qual cosa per allò de crear afició, ja va bé. El River va derrotar l'Aurteneche, el seu botxí coper, en un duel marcat per les pujades i baixades dels andorrans i dels bascos. Una autèntica muntanya russa que, però, deixa els andorrans més líders encara a la LEB Plata.

La tensió, fora de la pista, no era la mateixa que la de la final de Copa. Evident. Sobre el parquet, no semblava ser diferent a la que es va viure fa dues setmanes, perquè jugadors i tècnics mostraven el semblant concentrat i seriós habitual, si més no una mica accentuat pel fet que, la revenja, estava en ment de tots. Amb el precedent nítid, els primers minuts del River van ser d'una posada en escena radicalment diferent. Això és, un equip no només encertat, sinó clarament disposat a fer les coses bé, aquelles que en la final maleïda no van sortir de cap manera.

Un 10-6 inicial fet de mica en mica va acabar en un 22-13 i temps mort de Iñaki Merino, que ahir, evident, sabia que el River no aniria amb mitges tintes. Aquest resultat inicial, que al final del primer quart era de 24-17, es va completar amb accions algunes habituals, d'altres sorprenents. Com el triple de Cage, centrat i de pur canell, el qual només feia que dir en veu alta que semblava que ahir era el dia en què tot sortia bé. Abans, Jimix, Bavosi, Pablo Sánchez també n'havien sumat, des dels 6,75. De fet, ¡sorpresa!, Peñarroya va innovar posant en pista primer Farfán i després Marín, per al goig de la graderia, ahir de bon aspecte.

El segon parcial no va poder començar millor: tercera falta de Thompson, el temut americà, demolidor en Copa. Amb 26-17, el River nedava en l'abundància, amb taps inclosos que aixecaven palmes, però un triple d'Uriarte que situava el 26-20 va encendre les alarmes. La reacció va arribar (29-22) i es va completar amb una esmaixada de Torres, que va voler endur-se la cistella a casa seva. Amb tot, l'equip es va complicar la vida tot seguit amb una defensa tova i una banqueta que va pagar la revolució amb una tècnica. Però l'Araba no semblava estar al matx, i amb 38-29 va deixar córrer l'ocasió de fer mal. Al descans, 42-36. Amb calma chicha. ¡Però compte!

El tercer quart va ser el del dilema. Peñarroya no sabia si agafar del coll algun jugador o seure'l i ni mirar-lo a la cara. Les continues errades el desesperaven, i ara sí, l'Araba va agafar el guant. En un no-res, els bascos van igualar deixant el pavelló glaçat: 52-52. El tècnic del River va demanar temps, i a partir d'aquí es va redreçar la situació amb consecutives cistelles en atac i errades dels bascos en la resposta. Primer Cage des dels tirs lliures, després un triple de Pablo, un altre de Bavosi i dos punts de Wright, i el tercer quart salvat (62-52).

Però de nou arribaria la muntanya russa. El River, que va tornar a sortir per feina, després es va enfonsar en una espiral que l'Araba va aprofitar amb un 0-8 que deixava el marcador 66-65. Quan pitjor pintaven les coses, Jimix va fer una entrada poderosa i Wright bàsquet i addicional. Amb el 70-67 semblava de nou entrar en el bon camí aquest River, i més quan Bavosi va posar dos bàsquets consecutius i la lluita final de temps morts va quedar en pura tradició. Això si, amb tensió.

Per a més informació consulti l'edició en paper.