• L'alarma per les destrosses provocades pel vent va saltar cap a les dues de la matinada
• Soldeu 2012, preparat per a casos com aquest, va mobilitzar-se i en sis hores tenia la zona com si res hagués passat

Les dues plataformes on eren les carpes de serveis, amb les teles en la pendent. Foto: ÀLEX LARA

Ton Naudi va ser un dels primers en ser informats de les destrosses que havia provocat el vent durant la nit de dijous a ahir. El director tècnic de Soldeu 2012, que com qui diu acabava de tancar els ulls després d'un dia frenètic per enllestir els últims detalls, va haver de sortir del llit per anar amb urgència a la zona dels fets. Després de molts anys de feina per aconseguir la candidatura i d'una tasca frenètica i cuidada al mil·límetre per tenir-ho tot a punt, en un tres i no res el vent va deixar allò fet un caos, Un cop molt baix, sí, però certament tampoc no va ser una sorpresa per a la organització: «Teníem un pla B preparat en cas de nevades», va dir Naudi.

Segons explica el protagonista va marxar a les onze de la pista de l'Avet. Cansat, però amb la tranquil·litat de tenir-ho tot a punt perquè ahir fos un gran dia. «El vent començava a bufar, però no gaire encara...», recorda.

Allà només quedaven els guàrdies jurats nocturns contractats per vigilar les instal·lacions. Un d'ells, el que està a la zona de les graderies, va començar a veure com començava a volar tot i a quarts de dues va sonar el mòbil de Naudi. «A partir de llavors vam fer una cadena de trucades i en menys d'una hora tots érem allà». Unes quaranta persones de Govern, dels Comuns, de les estacions, voluntaris... Temperatures molt sota zero, a les fosques i amb tota la decoració remenada. Aquestes eren les condicions extremes amb les quals s'havien d'enfrontar fins el moment que sortís el sol. Unes sis hores per endavant.

«Hi havien dues carpes destrossades, els inflables trencats i fora de lloc, tanques protectores per tot arreu, cartells de publicitat, matalassos i molta brutícia al terra», va resumir Naudi. «De tres de la matinada a vuit del matí vam haver de netejar la zona mentre el vent bufava i dificultava la nostra tasca. Fàcil no era...», va opinar.

«...I a les vuit tot estava millor, però era massa just per començar a les deu», va prosseguir. Així que la FIS va decidir posposar la prova per a les dotze. Havien muntat sense llum i en només unes hores tot allò que havia costat dies col·locar-ho per primera vegada. Algunes coses fins i tot mesos.

El més curiós per Naudi va ser que a la part de dalt gairebé no es van produir danys materials, tot i que a les crestes el vent va arribar a bufar a més de 100km/h. Les dues torres de televisió que havia tirat el vent estaven en la part mitja-baixa de la pista.

A les onze, quan feia un parell d'hores que el vent s'havia calmat, va tornar. Aquesta vegada, però, no va aconseguir l'efecte produït durant la nit amb danys materials, però la seva presència per sí sola ja era un hàndicap d'enorme importància; tanta, que es va acabar cancel·lant. No perquè la pista no estigués preparada sinó perquè podia ser perillós per a les corredores. Les portes es mouen amb el vent, que dificulta també la manera d'esquiar i la visió tampoc no era òptima pel pols de neu que s'aixecava del terra.

Els protagonistes del pla B gairebé no van dormir i el gegant es va acabar anul·lant però les felicitacions de la FIS han de servir per imposar-se a les malifetes del vent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.