• La cònsol proposa la creació d'una taula de treball per fixar una graella salarial única pels càrrecs electes

Gil celebra la victòria de les eleccions del 4 de desembre amb membres de DA. Foto: TONY LARA

Finalment, hi haurà marxa enrere. Dos dies després que Trini Marín i Marc Calvet reconeguessin l'error, ahir va ser el torn de la cònsol laurediana, Montserrat Gil. Això sí, no va parlar d'errors, sinó simplement de «deixar sense efecte l'acord pres el dia 30 de gener», en què es determinava que cobraria un 22% més que l'anterior cònsol, Josep Pintat.

Gil ha cedit després de les múltiples manifestacions públiques, tant dins de l'esfera política com de la pròpia societat, perquè rectifiqués la seva decisió. En un primer moment es va mostrar ferma en la seva postura d'establir el salari en aquests 5.000 euros i escaig, al·legant les importants «responsabilitats» que ha d'assumir com a mandatària d'una corporació. Però després de la renúncia de Marín, de la manifestació pública hostil del Govern i de DA, així com del rebuig popular (el grup AD800 és el paradigma de tota aquesta indignació), Gil va reunir-se ahir al vespre amb la Junta de Govern i va decidir deixar de posar foc a les brases.

En un comunicat, Gil va informar que feia marxa enrera vista «la polèmica sorgida» sobre les retribucions dels cònsols. La cònsol laurediana va manifestar que la voluntat del Comú «no ha estat en cap moment ser insolidaris o insensibles amb la problemàtica actual que es viu al país». Tal i com ja va manifestar dimarts, Gil va tornar a defensar que l'acord només pretenia «adaptar les retribucions dels càrrecs electes a les seves responsabilitats», i va justificar-se assegurant que estava a l'empara de la Carta Europea de les Autonomies Locals, que va ser ratificada pel Consell General el desembre del 2010. Aquest document, juntament amb la recent aprovada Ordinació d'Organització i Funcionament dels Comuns del 24 de novembre de l'any passat, són els únics existents per a determinar quines han de ser les retribucions dels càrrecs electes.

ESTABLIR una graella per a tots / Gil va deixar entendre al comunicat que cal una regulació en l'àmbit nacional, que eviti polèmiques i queixes com les que s'han donat aquests dies. La cònsol va proposar que, davant l'entrada a tràmit parlamentari del Projecte de Llei de Mesures de Contenció de la Despesa Pública, es creés una taula de treball entre totes les institucions (el Consell General, el Govern i els comuns) per treballar amb «esperit constructiu» i analitzar, estudiar i establir una graella salarial única per a tots. És a dir, arribar a un consens entre totes les parts per definir els sous dels càrrecs polítics de les administracions públiques, el Consell General, el Govern, els comuns i les entitats parapúbliques. S'establirien adaptant-se a «la nova realitat i sensibilitat social», va proposar Gil. Aquesta graella salarial és «una realitat necessària pel nostre país», va assegurar.

Gil va posar un termini de «tres mesos» de treball per aquesta taula de treball. Fins llavors, deixen sense efecte l'acord del 30 de gener pres al Comú on s'acordava l'augment de la seva retribució.

La decisió de la cònsol permet atenuar els ànims d'una parròquia caldejada. Ho demostra el fet que la cònsol no assistís ahir a la inauguració de la Ruta de la Tapa de Sant Julià. Un acte on hi eren tots els consellers, també els socialdemòcrates.

Per a més informació consulti l'edició en paper.