• «És una dona que viu d'una manera molt lliure i sense prejudicis, que segueix els seus impulsos, que quan estima, estima fins al fons», afirma el director escènic

Joan Anton Rechi, responsable de la direcció escènica de 'Carmen'. Foto: EDUARD COMELLAS

L'òpera Carmen, de George Bizet, arriba a Bogotà en una original versió del director espanyol Calixto Bieito, que puja a l'escenari a una dona lliure, que es treu la bata de cua i els altres clixés flamencs per presentar-se com una víctima de la violència domèstica d'aquest segle.

Aquesta Carmen forta i passional obrirà avui la temporada Bogotà Lírica del Teatre Major Julio Mario Santodomingo sota la direcció escènica de la mà dreta de Bieito, l'andorrà Joan Anton Rechi.

«És una Carmen diferent, és una dona que viu d'una manera molt lliure i sense prejudicis, que segueix els seus impulsos, que quan estima, estima fins al fons, i quan ja no estima més trenca directament les relacions», va revelar Rechi en una entrevista amb Efe celebrada després del assaig general d'aquesta mítica òpera.

Però el to renovador no només toca el perfil de la cigarrera, sinó també el del seu enamorat, el cabo Don José, qui deixa de ser l'heroi romàntic per deixar-se portar per la gelosia i esdevenir un maltractador que pensa: «O ets meva o no ets de ningú, i et mato perquè ets de la meva propietat» .

«La nostra visió d'aquests crims ha canviat des del 1940. A El Caso (antic setmanari espanyol de successos) sortia com a crim passional i ara surt al telenotícies com violència domèstica. Aquí hi ha una gran diferència en l'enfocament dels personatges», va argumentar Rechi.

Sota aquesta mirada, avui dia no s'aprovaria l'argument de Madame Butterfly, òpera en la qual un mariner s'enamora d'una adolescent japonesa, és a dir, una menor, mentre que les anades i vingudes amoroses de la protagonista de La Traviata «no corresponen a una cortesana francesa, sinó a una prostituta d'avui en dia», va defensar el director d'escena.

La producció de Bieito i Rechi li dóna, així, un altre gir a les innombrables versions clàssiques de l'òpera que va estrenar Bizet el 1875, en aquest cas gairebé sense «concessions al folklore» i, en lloc de transcórrer a Sevilla, s'esdevé a la ciutat espanyola de Ceuta, situada al nord d'Àfrica, a la frontera amb el Marroc.

«A Ceuta trobem l'univers que volem reflectir, que és molt de frontera, de gent que viu als dos costats de la llei», i on té seu el Terç Duc d'Alba del cos militar de la Legió espanyola, va recordar Rechi.

Un escenari que en principi no semblaria molt líric, però, segons el director escènic, la masculinitat dels legionaris i el món femení de les cigarreres ceutines casa a la perfecció amb la música de Bizet, a l'igual que els antics models de Mercedes i Ford que entren i surten d'escena al seu gust.

Tampoc desentona el vestuari, en què les gases i puntes de la clàssica Carmen deixen pas a teixits texans i joies de plàstic.

La mezzosoprano porto-riquenya Jossie Pérez, que encarna Carmen amb picardia i desvergonyiment, va explicar que aquesta versió contemporània «és tan lliure i tan forta que no costa tocar al públic, perquè connecta directament».

«Per a moltes persones serà fort però és temps que l'òpera evolucioni, i necessitem això, necessitem més directors que facin coses així», va valorar Pérez.

I és que, segons la mezzosoprano, tant Bieito com Rechi li donen via lliure per explorar i fins i tot plasmar les seves pròpies experiències sobre les taules, això li permet improvisar i «viure fins al punt de les llàgrimes», com diu el tatuatge que porta l'actriu sobre el seu cos.

«Tinc curiositat de veure (la reacció del públic) perquè segons m'han explicat (Colòmbia) és un país amb una tradició operística més clàssica, i de cop i volta aquí no hi ha la bata de cua ni el quadre flamenc, ni hi ha res de això: hi ha cotxes, hi ha violència, hi ha sexe», va confessar Rachina en vigílies de l'estrena a Bogotà.

Entre els 164 artistes que componen l'elenc hi ha una nodrida quota colombiana: quatre solistes, el director musical Alejandro Posada, el Cor de l'Òpera de Colòmbia i el Cor Infantil Crescendo Art.

El teatre Julio Mario Santodomingo té programades tres representacions d'aquesta Carmen tan especial els dies 10,12, 17 i 19 de febrer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.