• Patrimoni recol·loca la peça, datada al segle XVII i atribuïda a Jeroni d'Herèdia
• Es va retirar el 2003 per ser restaurada

El retaule de Sant Esteve de Bissisarri, que data de la primera meitat del segle XVII i que s’atribueix al pintor Jeroni d’Herèdia, es muntarà de nou a l’església de Bissisarri entre aquest dijous i divendres. El retaule torna a l’església després del seu pas per l’exposició Andorra, un profund i llarg viatge.
El retaule va ser retirat de l’església, per motius de conservació, l’any 2003. A finals del 2004 se’n va acabar la restauració, però no va retornar al seu lloc d’origen per les deficients condicions de conservació que presentava la capella, que tenia problemes d’entrada d’humitat per capil·laritat i infiltracions. L’any 2008, mitjançant convenis amb els propietaris dels terrenys adjacents, es van fer un drenatge perimetral exterior i una restauració integral de la coberta. També es van pintar amb calç les parets interiors. Així doncs, l’església ja presentava les condicions idònies per al retorn del retaule, però la peça va ser seleccionada per ser exposada a la Sala d’Exposicions del Govern.
El retaule es compon d’un primer nivell format per una triple arcada separada per pilastres, que sosté un entaulament des del qual arrenca la cimera del segon nivell. La taula central representa el sant titular de l’església, Sant Esteve, flanquejat a l’esquerra per Sant Miquel llancejant el dimoni i a la dreta per Sant Andreu. Culmina l’obra un frontó amb la representació del calvari a la part superior. La tècnica emprada és la de l’oli.
Aquesta peça, igual que moltes altres de similars del país, havia estat restaurada els anys 70 per Joaquim Sabaté. Per la poca documentació trobada, se sap que el retaule presentava un estat de conservació bastant deficient. L’any 1982 va ser objecte d’una nova intervenció in situ, centrada en la fixació de la capa pictòrica, que en aquest cas es va fer amb un adhesiu sintètic. També es van fer alguns retocs a les zones amb pèrdues de pintura. L’any 2003, el retaule presentava força aixecaments i pèrdues de policromia, i el seu estat requeria un trasllat a un lloc que tingués les condicions de conservació més estables que l’interior de l’església. Així doncs, el retaule es va protegir amb un paper impregnat d’adhesiu per evitar les pèrdues de capa pictòrica durant el desplaçament i es va traslladar al taller de restauració de Patrimoni Cultural d’Andorra, on va seguir un procés controlat d’aclimatació a unes condicions ambientals idònies per a la peça.
Aquest any, per tal d’assegurar-ne l’ancoratge al mur de l’altar i permetre’n la ventilació per la part posterior, s’ha fet una estructura d’acer inoxidable a mida, que s’ha fixat al mur i sobre la qual reposa el retaule. El davant de l’altar tèxtil, probablement del segle XVIII i en deficients condicions de conservació, s’ha substituït per un teixit nou però d’un aspecte similar a l’antic. La roba original s’ha netejat superficialment i s’ha dipositat temporalment a les dependències del Patrimoni Cultural d’Andorra, per motius de conservació.