• La resolució conclou que el repartiment d'escons fet el 3 d'abril no és discriminatori

Eusebi Nomen i Isabel Lozano, un dia abans de les eleccions generals, posant per a EL PERIÒDIC. Foto: ÀLEX LARA

El Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs d'empara interposat per Eusebi Nomen, d'Andorra pel Canvi (ApC), i Isabel Lozano, dels Verds, amb relació a l'assignació del 14è conseller general de la circumscripció nacional a les eleccions del 3 d'abril. En concret, el recurs s'havia interposat contra l'aute dictat per la Batllia el 29 d'abril del 2011 i la sentència del 15 de setembre del mateix any, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret de sufragi –article 24 de la Constitució– i del dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics –article 25. Així mateix, el Constitucional condemna Nomen i Lozano a pagar les despeses processals.

En l'apartat de fonaments jurídics en què es basa la sentència dictada el 3 de febrer, el Tribunal Constitucional és prou clar: «Cal concloure que ni el Decret ni les resolucions impugnades han establert una condició discriminatòria en distribuir els escons de la manera en la qual ho van fer i, més concretament, en atorgar el catorzè escó a la candidatura, entre les que ja tenien representació, que tenia la resta més elevada abans d'iniciar-se el repartiment de les restes».

I és que, prèviament, el text aclareix que l'objecte del procés s'ha de cenyir justament «a dilucidar si el Decret i les dues resolucions judicials davant les quals es demana l'empara (...) vulneren el dret de sufragi dels recurrents i el dret a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics», no pas si la mateixa Llei electoral vulnera aquests drets. Això, sempre i quan s'hagi «imposat una condició d'accés discriminatòria o una regla de distribució d'escons que desfigura totalment la correlació entre la voluntat dels electors i els candidats elegits, tot reduint el vincle de representació política a una simple aparença o, finalment, si vulneren aquests drets per haver interpretat i aplicat l'article 58.2 de la Llei electoral alterant la concreció que aquest precepte fa del contingut constitucional dels drets dels articles 24 i 25 de la Constitució».

La sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, explica que tant el Decret del Govern del 3 d'abril, que proclamava els candidats elegits a les eleccions generals, com les resolucions judicials posteriors apliquen tres criteris a l'hora de repartir els escons. En primer lloc, només poden obtenir escons les candidatures que tinguin un nombre de vots superior al quocient electoral –en aquest cas, Demòcrates per Andorra i el Partit Socialdemòcrata. En segon lloc, es distribueixen els escons sobrants entre les dues candidatures de forma successiva, en funció de la resta més alta. I, finalment, esgotades les restes i respectant el criteri inicial de repartir entre les candidatures «que ja tinguessin representació», s'atribueix el catorzè escó a la candidatura d'aquestes dues que inicialment tenia la resta més elevada, és a dir, el PS.

La sentència assegura que el fet de sostenir que, per tal de poder obtenir un escó, cal com a condició sine qua non tenir més vots que el quocient electoral «no es pot titllar d'emprar un criteri que discrimini per raons personals o col·lectives predeterminades». És més, la resolució conclou que el Decret del 3 d'abril «no contradiu» el contingut d'aquest precepte (l'article 58.2 de la Llei electoral) quan considera que «el requisit de tenir representació s'aplica també en el cas que les restes de les candidatures amb representació s'haguessin exhaurit en el primer repartiment de restes i sobrés encara un escó».

En declaracions recollides per l'ANA, Eusebi Nomen i Isabel Lozano van explicar que estan estudiant la possibilitat de portar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

Per a més informació consulti l'edició en paper.