• L'antropòloga Dolors Comas d'Argemir segueix les passes de Xavir Llovera i Maria Martí i també dimiteix

Dolors Comas d'Argemir, tercera i última dimitida, al costat de Xavier Llovera i Maria Martí, que ho van fer al desembre. Foto: EL PERIÒDIC

Dues setmanes enrere informàvem des d'aquest mateix racó de diari de la dimissió de dos dels cinc vocals externs del Consell Assessor del Patrimoni Cultural, l'òrgan consultiu previst a la llei del Patrimoni cultural per assessorar al Ministeri en les matèries de la seva competència. Doncs als dos primers dimissionaris –l'arqueòleg Xavier Lovera, director des del 2009 del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i Maria Martí, directora de la Fundació Reig– s'hi ha d'afegir des de la setmana passada l'antropòloga catalana Dolors Comas d'Argemir, catedràtica d'antropologia de la Rovira i Virgili,i autora d'Andorra, un país de frontera. Fonts del Ministeri van confirmar ahir mateix que Comas va renunciar al càrrec –no remunerat, per cert, ara que tots els càrrecs públics o assimilats semblen moralment obligats a publicar la retribució que perceben– perquè circumstàncies laborals l'obligaven a passar els pròxims sis mesos «a l'estranger» –fora d'Espanya, s'entén– i per tant es veia en la impossibilitat d'atendre a les seves obligacions com a vocal del Consell. Aquesta és, és clar, la versió oficial, tan asèptica com la que es va donar per argumentar les dimissions de Llovera i Martí: «motius personals», en ambdós casos. El cert, però, és que l'òrgan assessor ha perdut en dos mesos tres dels seus cinc vocals externs, i que els únics que continuen al peu del canó són el restaurador Eudald Guillamet i l'arquitecte Joan Reguant. De moment, és clar. El Consell el completen el ministre de Cultura, Esteve Albert, com a president nat, així com Berna Garrallà i Olivier Codina, en representació del Ministeri.

Els motius oficials no poden ocultar, però, el que fonts molt pròximes als vocals dimitits defineixen com un disgust latent amb les formes emprades durant la redacció, discussió i aprovació del Pla de gestió del Madriu, que –ja que en parlem– va entrar en vigor el desembre i in extremis. Tant Martí com Llovera –EL PERIÒDIC no ha pogut contactar amb Comas– es van remetre, però, a la versió oficial i no van confirmar –però tampoc desmentir– aquest desencontre gestat a compte de la vall del Madriu. Però costa de creure tanta casualitat, i més si es té en compte que després de les últimes eleccions al Consell General tots els membres del Consell Assessor van posar els càrrecs a disposició del nouo Govern, per ser immediatament confirmats. De fet, se'ls va demanar explícitament de continuar. En qualsevol cas, al Ministeri se li ha girat feina, perquè haurà de substituir amb una certa urgència el 60% del Consell, un òrgan que té per missió principal la redacció d'informes previs a la iniciació de procediments de declaració de béns culturals; a la inclusió d'un bé immoble a l'inventari general, a l'autorització de l'exportació dels béns d'interès cultural, i a l'autorització d'intervencions arqueològiques, entre d'altres. Fa tot l'efecte que el serial del Consell Assessor no s'acabarà aquí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.