Jaume Castells durant l'entrevista. Foto: TONY LARA

Jaume Castells és el cap de la vigilància del tot el trànsit del país. Carreteres generals i túnels, sobretot. Des d'un despatx a l'edifici de Prat del Rull controla tot el funcionament de la mobilitat que es dóna al país. I quan diem tot, és tot. Amb la coordinació d'11 operadors, durant els 365 dies i les 24 hores al dia, Castells davant d'un incident a la xarxa viària aplica els protocols d'actuació adients per solucionar-ho el més aviat possible. No és només home de despatx. Li agrada sortir al carrer i comprovar algunes de les queixes rebudes en certs punts viaris o vigilar en primera persona certes zones que puguin ser conflictives.

–¿Com ha evolucionat el trànsit?

–El trànsit ha evolucionat molt en els darrers anys. Abans, en la baixada per la Massana la gent estava més de tres quarts d'hora i la gent es queixava perquè volien actuacions i donar més fluïdesa en el trànsit. L'any 99 es va crear semàfor intel·ligent a la cruïlla de Fite Rossell i el Pessebre per donar una gestió més fluida en el trànsit i va coincidir amb el boom de la construcció, moltes pujades i baixades de camions, vam haver de fer restriccions de circulació dels camions de la Massana. Amb l'obertura del túnel Pont Pla, es va solucionar tot. De tenir molts problemes a no tenir-ni cap de tant important.

–¿Com es gestiona la mobilitat de tot un país?

–Des d'aquí vigilem la xarxa viària a través d'imatges i d'altres sistemes, coordinem els operatius de trànsit amb la Policia i l'empresa concessionària del túnels, fem la gestió del trànsit comunicativa i informativa, via sms, també twitter perquè ara amb els nous mòbils la gent està més acostumada a aquest ús. També tenim els mitjans de tota la vida, el telèfon, actualitzem també la informació a les ràdios.

–Tot això espanta, és molta responsabilitat, perquè una sola errada...

–Les errades també les pot corregir el mateix software. Hi ha dos, un de trànsit i un de túnels, basats en unes normatives de seguretat i també uns plans d'actuació. El codi 140 són retencions al túnel del Pont Pla i s'activa un pla que és posar els semàfors en intermitent, els panells que indiquen les retencions a la sortida i, a més a més, el que fem és avisar al servei de circulació de la capital per a que regulin el trànsit en la rotonda de la Dama de Gel, que abans no era rotonda. A l'habilitar-la com a rotonda per decisions polítiques ja sabríem que es produirien aquestes retencions en hores punta i que caldria un agent de circulació per a que en cas d'emergència es pugui evacuar a la gent. Per això, en operatius de trànsit de màxima afluència turística, hores puntes o baixada de pistes sempre hi ha presència d'un agent de circulació.

–¿El túnel del Pont Pla és un referent de l'evolució del trànsit del país?

–És un túnel que desemboca a un centre urbà com el d'Escaldes i Andorra la Vella i la intensitat d'aquest túnel és de 15.000 vehicles diaris i amb festius i caps de setmana es pot arribar a 18.000 vehicles. És una intensitat bastant elevada que s'ha de vigilar.

–¿Què passarà amb l'obertura del túnel dels Dos Valires?

–La intensitat no serà tant elevada com la del Pont Pla. La previsió és de 5.000 vehicles diaris. El que sí que farà és disminuir la intensitat de la zona de la Dama de Gel, perquè molts dels viatges de la gent que va d'Andorra a la Massana o de la Massana cap a Encamp, evitaran circular pel centre de la capital i es desviaran a dalt en la sortida de la rotonda d'Anyós per passar pels túnel dels Dos Valires. Molta gent que puja d'Espanya agafarà les vies habituals però també es podran canviar molts hàbits d'aquests, anant per l'Obac per anar a la Massana, per exemple.

–Per tant, ¿el del Pont Pla, continuarà sent el punt referent que condicioni el trànsit del país?

–El túnel del Pont Pla continuarà sent el referent per la intensitat del trànsit, però el túnel de la Tàpia de Sant Julià també serà un referent perquè quan s'obri el primer tram de la desviació de Sant Julià, el nucli urbà de la parròquia també es desviarà i aquí estem parlant de 30.000 vehicles diaris en els dos sentits. Aquí a més de ser l'entrada de turistes per Espanya, cada dia es generen molts viatges dels fronterers, uns mil vehicles travessen la parròquia cada dia. Ara però hi ha retencions per les obres. La desviació i el túnel serà un bé per a tot el país en quan a trànsit.

–El d'Envalira, però, no es gestiona des d'aquí.

– El túnel d'Envalira està en concessió tot la gestió i l'explotació. En protocol ordinari el Centre Nacional de Trànsit rep imatges de les dues boques del túnel, però en cas d'un accident tenim una codificació que ens activen totes les càmeres que hi ha de control dins del túnel. L'empresa crea el seu comitè de crisi i un representant del Govern també es desplaçà per poder solucionar.

–¿Quina valoració fa de l'estat físic de la xarxa viària?

–Estem bastant bé, pel que fa a l'amplada de carreteres i d'infraestructures pot ser que es pugui retocar algun punt negre i és el ministeri d'Ordenament Territorial el que ha de fer el disseny de tots els projectes i hi treballen.

–A més de les càmeres instal·lades a les carreteres,¿ quins altres sistemes de vigilància disposa Mobilitat?

–Si no arribem en una càmera també arribem en allò que es diu una estació de presa de dades que són comptatges de vehicles que en funció de la intensitat dels vehicles que passen nosaltres podem veure que si canvia el color de servei de verd a vermell vol dir que la velocitat d'aquest punt ha baixat i pot ser per algun tipus d'incidència. Aleshores es truca a la Policia per a que vigili què és el que està passant allí. De Soldeu cap a dalt molts cops surt vermell però no és perquè hi hagi cap accident sinó que per les nevades els vehicles van molt lents.

–Es pot dir aleshores que o bé per imatges o bé per aquest tipus de sistemes està tota la xarxa controlada.

–Sí, però sols en carreteres generals.

–Però tot i aquesta vigilància, ¿la seguretat a les nostres carreters pot millorar?

–La seguretat es podria millorar amb altres instruments, que no em toca dir-ho a mi, sinó al servei de Policia, com poden ser els radars amb punts on hi ha vehicles que incompleixen la circulació diària.

–Si la majoria dels radars són fixesi tothom coneix on són, ¿quina efectivitat tenen?

–Sí que t'ajuda a regular el trànsit perquè baixes la velocitat mitja del tram i evites accidents majors.

–¿Al túnel de Ràdio Andorra, dos carrils, serà un nou punt d'alta velocitat?

–Dins del pla viari ja estaven contemplats aquests quatre carrils en aquesta zona el que s'ha de fer es posar mesures correctores com les que s'han anunciat que serà un radar i també la reubicació del semàfor 50 o 60 metres en direcció nord. Posar un radar aquí és una solució encertada que reduirà la velocitat aquí.

–¿Què opina de la iniciativa 'Andorra Stop Accidents'?

–Mobilitat recolza la iniciativa. Ens vam posar en contacte amb ells ja en octubre abans de crear l'associació. Vam assistir a la presentació i col·laborarem amb tot el que convingui en aquest aspecte.

–¿La rotonda del KM 0 és un dels punts negres de la xarxa viària?

–Aquest punt el problema és de visibilitat i de indisciplina viària. En la rotonda del P-K0, els vehicles que surten del carrer de la Unió i s'incorporen a la carretera de l'Obac molts no respecten la senyalització vertical que hi ha. Alguns no cedeixen el pas i hem vist accidents que s'han produït per això. Aquí hi ha dues càmares que han enregistrat alguns d'aquests accidents i s'ha clarificat que, a part que hi ha una mancança de visió d'aquesta rotonda, hi ha també el factor d'indisciplina de molts conductors que no respecten la senyalització.

–La rotonda, ¿és una bona eina per regular el trànsit?

–La rotonda regula el trànsit, baixa la velocitat, i elimina els girs a l'esquerra de molts punts. L'orografia del país molts cops no permet fer una rotonda com caldria i de vegades es fan com punts rodons, que sí que ajuden evitar aquests girs a l'esquerra. El problema principal és que la gent no senyalitza els girs a les rotondes. No hi ha aquesta cultura. I el que fan és ralentir, en moltes ocasions, el trànsit, quan...

Per a més informació consulti l'edició en paper.