• Els escolars aposten per legalitzar l'avortament i els matrimonis homosexuals
• Els aprenents de polític presenten idees enginyoses per sortir de la crisi, com establir «zones franques»

Els participants del 2011 visiten la nova seu del Consell i aquest any la sessió es celebrarà al nou hemicicle. Foto: TONY LARA

Si fa unes setmanes ho demanava l'excap de Govern, Albert Pintat, i la darrera ho feia l'actual, Toni Martí, properament ho faran els joves. «L'obertura mental» ha d'acompanyar l'econòmica, i les proposicions de llei que han plantejat els escolars per a la propera edició del Consell General dels Joves van en aquesta línia. El tema «obligatori» per aquesta edició és la crisi econòmica, però a les proposicions de temàtica lliure, els escolars han plantejat qüestions que impulsen aquesta «obertura mental».

La legalització de l'avortament, la doble nacionalitat i el matrimoni homosexual són alguns dels temes plantejats en les proposicions juvenils. No són menys agosarades algunes de les propostes que es fan en el bloc econòmic: potenciació del sector primari; redistribució dels preus dels aliments; formació contínua de treballadors i zona franca. En total són una quinzena de textos, dels quals la comissió legislativa d'Educació, Recerca, Cultura i Esports n'haurà d'escollir sis: tres per «fer front a la crisi» i tres de l'àrea lliure.

Amb les proposicions, els joves demostren que no són aliens al què passa al país i al món, i expressen la seva preocupació per la situació econòmica actual, pel seu futur i pel medi ambient. La «proposició de llei de legalització de l'avortament», per exemple, es justifica per «solucionar» el problema «dels embarassos adolescents no desitjats». Aquest text justifica que «una dona d'Andorra que vulgui avortar pot fer-ho fora del país», i per tant aquesta proposició «no aporta grans canvis. Tan sols vol fer possible que també es pugui avortar dins del país, com ja es fa en la major part de països d'Europa». El text limita el casos en els quals una dona es pot acollir a l'avortament, entre aquests, i més enllà del risc de malaltia o la violació, s'inclou la situació econòmica dels pares i el risc que el pare «acabi abandonant el fill».

En el cas del matrimoni homosexual, la voluntat dels escolars és que aquests es puguin casar «per l'estament civil, de la mateixa manera que ho fa una parella heterosexual i tenir els mateixos drets».

Pel que fa la doble nacionalitat, els joves volen que «tots els ciutadans andorrans» hi tinguin dret, tot i que per accedir-hi s'hauria d'acreditar un nivell de coneixement del català elevat, i també de la història, la geografia i les institucions del país, i «tenir un mínim de 15 anys de residència al país». En l'exposició de motius d'aquesta proposició, els escolars defensen les oportunitats d'estudi i negoci i els beneficis que comportaria disposar de dos passaports –en cas de trobar-se en un país en conflicte, per exemple, on per la dimensió d'Andorra és difícil tenir ambaixada.

A més d'aquests tres textos, en el bloc de temàtica lliure, els joves també defensen els beneficis del reciclatge del paper, establir l'obligatorietat d'un viatge escolar per cada curs de l'educació secundària, prioritzar els medicaments genèrics i la promoció de «la integració progressiva dels joves al mercat laboral» a partir d'estades en pràctiques a empreses, amb avantatges fiscals per a aquestes.

Per reactivar l'economia

Els escolars se les han enginyat per presentar idees per «fer front a la crisi», i algunes de les proposicions de temàtica lliure també podrien constar en aquesta categoria. Els problemes econòmics ho envaeixen tot. Entre els textos de reactivació consta el de creació de zones franques –«una zona on no s'han de pagar impostos per la importació de mercaderies»–, que comportaria «un augment considerable de turisme cap al nostre país», doncs es podrien comprar productes «a millor preu». També encaminades a millorar l'atractiu turístic, els escolars presenten altres proposicions. Una per potenciar l'agricultura i la ramaderia, per així «augmentar l'obtenció i la comercialització de productes autòctons». L'altra, per crear el museu nacional.

Una altra de les propostes fetes en aquest àmbit passa per fer una «redistribució dels preus dels aliments». És a dir, els productes considerats de primera necessitat s'abaratirien un 10% i els de luxe –o de no primera necessitat– s'encaririen en el mateix percentatge. Seria el Govern qui assumiria la diferència, i la mesura seria d'adhesió voluntària.

Per millorar la salut econòmica alhora que la mediambiental, els joves aposten per canviar la il·luminació pública per llums LED i la rehabilitació d'edificis, prohibint les noves construccions fins que no estiguin ocupades les ja existents.

Finalment, els escolars també demanen una formació contínua dels treballadors, doncs entenen «clau per poder sortir de la crisi» i a més «aporta un valor afegit».

Per a més informació consulti l'edició en paper.