• La corporació té un pressupost de 20,6 milions d'euros i preveu una inversió d'1,4

Els cònsols, Marc Calvet i Trini Marín, presideixen, ahir, la sessió del ple del Comú. Foto: ANA / M. C.

Els cònsols d'Escaldes-Engordany s'apugen el sou un 16% aquest exercici i passaran a cobrar 4.961 euros nets, segons va reconèixer la mateixa cònsol major, Trini Marín. Va ser ella qui va justificar que aquest sou s'ha establert en consonància a «les funcions, dedicació i responsabilitats» que han d'assumir. I malgrat aquest augment, «estem en línia amb d'altres cònsols que han mantingut la seva retribució per sobre d'aquest salari», va assegurar Marín.

Malgrat aquest augment, la partida destinada a personal polític s'ha reduït en un 27%. Això s'explica per la rebaixa del 12% dels salaris dels consellers, segons els càlculs de la consellera de Finances, Núria Gómez. Així, les xifres exposades per la cònsol major detallen que els consellers de la majoria cobraran 1.417 euros mensuals i els de la minoria 1.099. La reducció de la partida també s'explica perquè en aquest mandat s'eliminen els dos consellers a mitja jornada i cinc càrrecs de relació especial. Aquest darrer fet és un dels arguments esgrimits per la majoria a l'hora de justificar l'augment de la retribució dels cònsols, doncs que no hi hagi tants càrrecs de relació especial –assessors– representa «més responsabilitat».

Des de l'oposició, Cèlia Vendrell es va mostrar favorable a la retribució dels consellers, que s'ha rebaixat en 400 euros en el cas dels de la majoria i en 200 per a la minoria. Però de totes maneres, va expressar que li hauria agradat que tots cobressin els 1.100 euro, considerant que la «retribució hauria de ser la mateixa per tots», doncs tots tenen altres feines fora del Comú. Malgrat considerar «correcta» la retribució als consellers, va qualificar «d'indecent» l'augment del salari dels cònsols, doncs es demanen «esforços a tothom i els cònsols d'Escaldes-Engordany no el fan». Alhora es «congela» el salari dels funcionaris –no se'ls hi aplicarà l'increment del 2,5% corresponent a l'IPC, però sí que veuran reflectit a les seves nòmines els trienis i la gestió d'acompliment (GAdA)– i també s'incrementen els preus públics en funció a l'IPC. Els serveis i activitats que es veuran afectats per aquest augment són la guarderia, l'espai lleure i algunes activitats culturals i esportives, quedant al marge les activitats de curs escolar. En aquest punt, Marín va recordar que hi ha el reglament d'exempcions per facilitar l'accés a aquestes prestacions als més necessitats.

Per contra, les tarifes dels aparcaments exteriors s'encariran. La tarifa nocturna passarà a ser d'1,5 euros per a tota la nit –de les nou del vespre a les vuit del matí– i el preu de l'hora s'incrementarà en 20 cèntims.

6% MENYS DE PRESSUPOST / El pressupost per aquest 2012 del Comú escaldenc es situa en 20,6 milions d'euros, el que és un 6% menys que el de l'any passat. Aquest preveu una davallada dels ingressos en el mateix percentatge i rebaixes de les despeses de per béns corrents i serveis del 65%, i del 18% en les transferències corrents. Malgrat això, també es preveu una inversió d'1,4 milions d'euros, que es destinaran a l'elaboració del cadastre, a la renovació de la xarxa residual i pluvial d'un tram del carrer Josep Viladomat i del carrer François Mitterrand, l'embrancament d'aigües potables amb Andorra la Vella, completar l'embelliment de l'avinguda Carlemany i aparcaments.

Aquest pressupost és fruit d'un «exercici d'austeritat», va defensar Marín, i de «priorització» per mantenir els «estàndards». A més, tal com va explicar Gómez, es preveu reduir en 2,5 milions d'euros el deute, que es situarà en 32,2 milions, un 16% per sota del màxim permès per la llei de finances comunals, doncs el llindar d'endeutament baixarà com a conseqüència de la caiguda dels ingressos el darrer any.

Per la seva part, l'oposició es va abstenir concedint que és un «pressupost de mínims», però «no es té voluntat d'eixugar el deute». Així, els consellers socialdemòcrates no es van voler oposar a l'eina que representa el pressupost, però alhora van expressar el seu desacord en determinades polítiques que s'hi contenen. «Un ens públic no es pot gestionar com una empresa, per beneficis», va remarcar Vendrell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.