• El sextet debuta amb els expedients per intrusisme pendents de resolució

Al davant: Sergi Vitoria i Agustí Compte; al darrere: Manel Martí, Robert Marsal, Tet bazán i Fabià Villalta. Foto: EL PERIÒDIC

No assistirem aquesta nit al Meu Raconet escaldenc –l'antic Motors, per entendre'ns– al naixement d'Iarakè. Aquest feliç esdeveniment va tenir lloc el novembre, en l'estrena de la programació musical de l'ambaixada francesa. Llavors van actuar com a teloners de Selmer 607. No es tracta per tant d'un estricte part, però sospitem que aquella primera cita va passar quasi desapercebuda. Així que el bolo d'avui es pot interpretar com l'estrena oficiosa del sextet. Banda nova en l'escena nacional... però no del tot, perquè sota aquest nom impossible hi trobem sis vells coneguts de l'afició local, acompanyants habituals de l'eurovisiva Susanne Georgi i del Migue Guerra en versió més jazzy. Per dir-ho d'una tacada: Sergi Vitoria, a la guitarra elèctrica; Agustí Compte, a l'acústica; Robert Marsal, als teclats; Tet Bazán, a la bateria; Manel Martí, a la trompeta, i Fabià Villalta, al baix. És a dir, una banda que reforça la secció de corda i que hi afegeix una particular sonoritat metàl·lica. ¿Què n'ha de sortir, d'aquest còctel ben poc usual al país? Un repertori al qual Marsal posa l'etiqueta de jazz-rock-fusió, amb parada i fonda a patums com ara Jaco Pastorius, Herbie Hancock i Weather Report. En les paraules del teclista: «Versions molt tunejades, amb arranjament molt particulars, molt de joc a la improvisació i una sonoritat especial que deriva de la presència de dues guitarres i trompeta». La solució, aquesta nit al Meu Raconet, local que ha arrencat amb força, per on ja van desfilar el mes passat Lluís Cartes i els Fluxes, i que es postul·la com una alternativa ben plausible per a les bandes nacionals, pràcticament desnonades en temporada d'hivern.

Fins aquí, les bones notícies. També n'hi ha de dolentes. Com a mínim, de gris fosques. Perquè Iarakè es llancen a la selva musical amb els expedients per suposat intrusisme oberts contra cinc establiments del país que van contractar bandes la nit de Cap d'Any encara per resoldre. Marsal, que a més de teclista és el president de l'Associació de Músics (ASMA), reconeixia ahir que sobre el paper «és possible» que un inspector es presenti aquesta nit al local escaldenc i obri un expedient «similar» als de Cap d'Any. «Fins que e lGovern no resolgui aquesta situació, cap una denúncia en els mateixos termes. Però confiem que no serà així». El cert és que la pilota és ara a la teulada del Centre d'atenció contra l'intrusisme, que ha de decidir si és o no aplicable als músics locals –aficionats en el 99% dels casos–la llei que obliga els prestadors de serveis a tramitar un número de registre tributari, liquidar l'ISI i cotitzar a la CASS, a banda d'emetre les corresponent factures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.