PUBLICITAT

El 'sex-appeal' d'Andorra

  • La fiscalitat, la seguretat jurídica i una administració pública eficient, han de ser els principals atractius
E. O. G.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Viladomat, Alboquers, Alcobé, Gibert, Peralba i Saballs, ahir al Centre de Congressos de la capital Foto: TONY LARA

Són molts els atractius que té Andorra. I en són molts d'altres els que s'han de construir per tal de fer efectiva l'obertura econòmica en la què treballa el Govern. Molts d'aquests van sortir a la taula rodona que ahir organitzava KPMG –xarxa de firmes de serveis professionals que ofereixen serveis d'auditoria, fiscals i d'assessorament financer i de negoci– i el diari Expansión, i que va reunir per parlar de les Oportunitats i reptes de l'economia andorrana el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé; el conseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba; el director general de Saetde, Joan Viladomat; el director de Perfumeries Júlia, Josep Alboquers; i Ciscu Gibert, soci de KPMG.

Va ser Peralba qui va manifestar que Andorra té «‘sex-appeal' per atreure talent», tot parlant dels idiomes que es parlen al país com un dels atractius per a aquelles empreses que es puguin interessar en instal·lar-s'hi. Però és evident que un dels majors atractius és la fiscalitat, amb uns tipus impositius baixos. Va ser Gibert el primer en posar damunt la taula aquesta qüestió assegurant que Andorra està en «un millor punt de sortida per la crisi». El soci de KPMG va exposar que es té tot un recorregut a fer, però que es pot «aprendre dels altres» i evitar els errors comesos pels veïns. També en el procés d'obertura econòmica.

El Govern ho té clar. Alcobé va reiterar en diverses ocasions que «la fiscalitat és un factor diferencial d'atractiu», mantenint uns tipus baixos. Justament Viladomat va advertir que pot ser «temptador» anar modificant els tipus a l'alça en funció del pressupost, reclamant alhora que els tipus siguin «durables», també per «seguretat jurídica».

El de la seguretat va ser un dels altres atractius anomenats. Però un dels més reclamats va ser el de la seguretat jurídica. Peralba va assenyalar que el país «ha fet un gran esforç» d'homologació i transparència, i considera que «anem per bon camí». Però queda encara per fer. Alcobé també va parlar d'homologació, i el cap de Govern, Toni Martí, en el seu discurs de cloenda també va parlar «d'homologació diferenciada». Es vol tenir regles de joc similars a les dels veïns, i així poder jugar també en el camp exterior en igualtat de condicions. Per això cal signar els convenis que evitin la doble imposició. En aquest punt, Martí va manifestar que «esperem tancar ben aviat, aquest semestre, l'acord amb França».

Un altre aspecte a tenir en compte és la burocràcia. Viladomat va advertir del seu poc atractiu per a empreses tant locals com estrangeres. Va assegurar que «per ser atractius ens cal una administració pública petita i eficient», i ara aquesta està «hiperdimensionada i és ineficient». El ministre va respondre que aquesta és una qüestió que «no es pot eludir» i que per ser competitiu calen «procediments electrònics, senzills i simples».

Els ponents també van parlar de la marca Andorra. Alboquers va assegurar que «el producte fet a Andorra es valora com a qualitat, i això s'ha d'aprofitar». En aquest punt, Gibert també va considerar que és una «bona marca», però que hi ha «molta feina a fer» per posicionar-la en àmbits més enllà del turisme i el comerç.

Aquests són alguns dels atractius i reptes que Andorra té al davant amb el procés d'obertura econòmica –i «mental», també segons Martí–, que ha de permetre diversificar l'economia. Alcobé va argumentar que Andorra «ha perdut atractiu» i malgrat es vulgui atreure nous sectors i noves marques, «el curt termini passa per posicionar i tornar a fer atractius els sectors tradicionals». I aquests són el turisme i el comerç principalment.

Un dels futurs atractius amb el qual tothom es va mostrar d'acord, fins i tot el públic –unes 150 persones que van ser interpel·lades pel moderador, el subirector del diari Expansión, Martí Saballs.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT