El tècnic del River Andorra, a la seu del club. Foto: TONY LARA

Joan Peñarroya (Terrassa, 1969) fa any i mig que entrena el BC River Andorra. L'ha portat a dues finals de Copa i a les portes de l'ascens a LEB Or. La derrota de diumenge en la final copera davant de l'Aurteneche planeja encara en l'òrbita andorrana, però ell considera que el principal objectiu era, és i serà la Lliga. És a dir, l'ascens. Hi confia al cent per cent.

–Amb la tornada a l'activitat, ¿com està l'equip?

–Està trist, com és normal, conscient que no va jugar bé. Ens va sorprendre a tots perquè no ens havia passat això en tota la temporada, i menys a casa. Ara no tenim una altra que continuar, perquè el camí i la trajectòria d'aquest equip, i els objectius que té, no canvien en res. La situació no és ara ni pitjor ni millor, tot i que estaria més content si haguéssim guanyat. Hem patit una derrota que ens fa molt mal perquè era un títol i amb la nostra gent, però per altra banda tenim la sort que no és una derrota en Lliga, que és el nostre principal objectiu.

–¿No creu que aquestes finals perdudes fan realment mal al club?

–El club està creixent, en dos anys ha estat en dues finals i això no ho pot dir tothom. Les hem perdut, però estem aquí per estar a aquests jocs. Hem d'estar tristos, sí, però el temps just. Vam fer un mal partit, ho vam reconèixer tots, no vam estar al nivell, sabem en què vam fallar i la llàstima és que teníem un dia molt maco per gaudir del bàsquet amb la nostra gent i no ho vam poder fer. Però la Copa no ha sigut mai un objectiu en aquest club, era un objectiu entre parèntesi perquè això volia dir que estàvem entre els primers classificats en la primera volta. La nostra ambició és la Lliga i no canvia res. El segon està a dos partits, el tercer està a tres i el quart està a quatre.

–El River vol créixer, però si no s'assoleix l'ascens després de no aconseguir-ho l'any passat i perdre dues copes, ¿com afectaria?

–Les notes s'han de posar al final. Quan vaig arribar el projecte tenia tres potes amb les que em trobava identificat. Una era social: Els fets demostren tan en la base com en afluència de públic que la resposta és espectacular. Altra pota era esportiva: Hem crescut. L'any passat ens vam quedar a les portes de tot i aquest ja hem lluitat per la primera final i lluitem per la Lliga. La tercera pota era créixer econòmicament: És l'únic que no aconseguim donada la situació global, cosa que et condiciona i et limita. Crec que no poden haver dubtes sobre aquest projecte. A veure al final de temporada què aconseguim, per veure si aquesta tercera pota que ens està fallant pot fer que el projecte continuï.

–Aquest equip sembla sòlid, però ha tingut partits amb certa irregularitat, rectificada això sí, però amb anades i tornades.

–Portem 12 partits de Lliga i hem perdut dos. No veig la irregularitat enlloc. Vam perdre el primer partit perquè ens faltava ritme i després hi ha partits que els fas millor o pitjor. No som irregulars, el que passa és que anem primers, tenim dues victòries d'avantatge i som el River i sembla que estem obligats a guanyar tots els partits des del minut u, i de vint. I no. Juguem a LEB Plata, tenim molta il·lusió per pujar, però no som res de tot això que s'està vestint des de tot arreu. Aquí no tenim megacracks. Estem contents amb l'equip que tenim i estem dalt, però és que ens està costant molt treball. L'equip ha d'estar preparat per patir perquè serà dur.

–¿Creu que aquesta pressió ve de dins del país o li preocupa més la que arriba des de fora?

–No és qüestió de que hi hagi pressió, sinó de no perdre la perspectiva. Aquest equip ha de lluitar per estar dalt, però com d'altres. Molts llocs on anem, com a tàctica o com a gran veritat, segurament perquè estem fent bé les coses, se'ns marca com a favorits, i això està bé, però no podem perdre la perspectiva. Tenim una bona plantilla, treballem molt i hem aconseguit fer equip, però a la que ens oblidem una mica el que ens costa, baixarem el nivell i perdrem molts partits. Ara estem en una predisposició bona. I insisteixo: no ha canviat res. Només un partit que per sort no era de Lliga. S'està generant una perspectiva del que som nosaltres que no vull que entri dins del vestidor, perquè no és la real.

–¿Al cos tècnic us molesta aquesta imatge de superioritat del River que venen els rivals quan els hi visiteu?

–No és la imatge del River, és la imatge que hi ha a Espanya d'Andorra: un país amb molt de calés i amb grans pressupostos. Sí, tenim potencial, però em fico a l'alçada de l'Ourense, las Rozas, Corunya...

–Quan arribi l'Aurteneche en dues jornades, ¿com es planteja aquesta revenja?

–L'equip està afectat. Necessitem temps i estic convençut que diumenge contra el Prat donarà un pas endavant, i quan vingui l'Aurteneche evidentment hi haurà el record.

–Aquest equip vostè volia que funcionés com un grup. ¿Li agrada?

–Estem bé. Hem millorat amb els mesos. Al desembre vam treure moltes victòries però la qualitat d'entrenaments per diverses lesions va baixar, però l'equip va anar creixent. Tots depenem de tots i tothom aporta. Podem tenir desencert en actuacions individuals i jo crec que hem de jugar millor, perquè tenim capacitat i ho hem de fer perquè la segona volta serà molt dura.

–¿Quines millores?

–Detalls defensius, en atac que hi hagi fluïdesa, tenir més recursos, ser més rics. Ho podem fer millor.

–¿Està satisfet amb el rendiment de jugadors com Flis o Maresch?

–Hem de funcionar com a equip, però em preocupa cada jugador. Anomenes dos, però jo et podria anomenar els altres vuit. Vull que els jugadors estiguin bé i a gust perquè el seu rendiment sigui alt. No només del Dmitry i el Maresch, sinó de tots.

–¿Flis està més acoblat?

–Ha canviat molt des del primer mes. Ha fet un salt important i l'equip ho ha notat, al marge del seu encert o desencert en alguns partits. Ens està ajudant molt, defensivament també, i una de les claus perquè l'equip hagi mantingut una bona línia és Dmitry. L'altre dia no li va sortir el millor partit, però ¿a qui li va sortir un bon partit?

–¿Com es troba a Andorra després d'any i mig?

–Content amb el meu dia a dia al club i pensant només en el rendiment de l'equip i el proper partit. No puc pensar gaire més enllà.

–Amb el rendiment que ha tret de l'equip, ¿quantes núvies té?

–No és qüestió de núvies. Jo signo un contracte de dos anys a Andorra, amb un projecte de creixement global del club i personal, i estic content perquè penso que això s'està produint. Les valoracions s'han de fer a final de temporada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.