• L'Aurteneche Araba fa un partit perfecte i acaba des del primer quart amb el somni andorrà de guanyar la Copa

Flis, que tot i els 11 punts i 6 rebots no va fer un gran partit, i Ausina, elegit MVP amb 19 punts i 30 de valoració Foto: EL PERIÒDIC

Està condemnat aquest River a la Copa. Ahir va tornar a perdre, per segon any consecutiu, però aquesta vegada a casa i amb el mal que fa això. I a més, amb justícia, perquè l'Aurteneche va tenir el control, l'encert i el ritme, i els andorrans, per contra, no van poder refer-se d'un inici fatal. Res no els hi va sortir. D'aquesta manera, una final mai no es pot guanyar. El conjunt andorrà, ferit ara, afronta la segona volta de la lliga amb l'objectiu de l'ascens a Or. No queda una altra.

Quatre minuts va tardar el River en veure cistella. L'inici del matx va ser desil·lusionant per part local: l'Aurteneche aviat es va situar amb un còmode 0-7 que va condicionar tot el primer quart, i el partit. Els andorrans no sabien com trencar la teranyina defensiva, ben plantejada per part basca, i tampoc no tenien encert a cada bona selecció de tir. En triples, cinc en aigua, una mena de tradició en aquest equip, acostumat a encadenar ratxes negatives i després, per sorpresa, algunes de positives des dels 6,75 per rentar la imatge. Però ahir, no semblava que això anés a passar.

Sota la cistella andorrana, manava l'Aurteneche. Fins passats els quatre minuts, l'altra cistella, la visitant, no va ser foradada. Va ser Wright qui va obrir una llauna més dura del que es podia esperar, però els vitorians coneixien a la perfecció el seu guió i van mantenir el ritme sense que el River fos capaç de reduir distàncies, més bé al contrari. L'Araba manava i repartia anotacions entre els jugadors. Peñarroya no semblava preocupat, vist els seus gestos, habitualment exagerats amb un marcador en contra i quan les coses no surten al gust del seu equip.

Amb 10-22 va acabar el primer parcial, i el segon va semblar mostrar una altra cara andorrana... però tampoc no va ser així. Cage i Jiménez, amb una bona defensa inclosa en l'atac basc, van situar el marcador 14-24, il·lusionant la graderia. Però l'Aurteneche tenia agafat el pols al partit, i Arruti, amb tres moviments gairebé idèntics en la mateixa zona, de dins cap a fora i mitja volta per encarar cistella des dels 6,75, encertava posant terra pel mig: Màxim avantatge de 17 per als bascos, tot un món, gairebé una utopia amb el descans al girar la cantonada.

Llavors va arribar, oh, miracle, el primer triple del River: Pablo Sánchez posava el 27-41, però Arruti responia amb una altre tir de canell llunyà: 27-44. Els andorrans, que no aconseguien tenir bones opcions de tir amb aquesta intensa i estudiada defensa visitant –Thompson va sumar deu rebots, cinc a cada cistella, mentre que el millor del River era fins el moment un Isma Torres amb cinc, i amb només quatre punts–, van maquillar la història amb un altre obús en forma de triple de Bavosi, que ara sí, de nou miracle, va entrar –només dos dins, de nou intents de l'equip. Al descans, però, el marcador era demolidor: 32-45. Ara bé, 13 punts, ¿què eren 13 punts per a un equip que ja va haver de remuntar davant d'aquest conjunt en el matx de la lliga?

Sembla que amb la mentalitat d'aquell mes d'octubre quan van anar de menys a més a Vitoria, el River va sortir del vestidor disposat a remuntar: Bavosi feia la primera després de dues jugades d'incertesa, i Wright s'hi va afegir deixant el marcador a nou punts (36-45), i quan Pablo Sánchez va prova de tres, mig pavelló va somiar amb la clara remuntada, però la pilota no va entrar i per contra va ser l'Aurteneche qui sí ho va fer amb Arcelus (36-49 i altra vegada a 13).

La lluita local només deixava de premi posar-se a set punts (44-51), just quan Flis encadenava dos triples per al deliri local. Però tampoc servia. Pablo Sánchez tornava a fallar de tres, i els bascos es mantenien al partit sense aparent esforç. A l'últim quart es va arribar amb 46-58, i només un miracle per complir.

Aquest miracle no va arribar, perquè si bé Maresch apareixia amb els seus primers punts en una bona entrada a cistella, després Barceló va llançar dues bombes de profunditat des de casa seva i tres més tres, 50-66. Amb 16 punts a sota, la remuntada feia un pas més enllà del miracle. Santamaria mantenia el ritme amb una safata, però l'Araba tenia la feina feta. El temps s'esgotava, i la diferència a sis minuts seguia en 16 punts (52-68). A la banqueta andorrana, s'ensumava la derrota. El tècnic ja esperava assegut, mentre els atacs del River seguien sent inoperants, i els dels bascos, eficaços, fins el màxim avantatge: 19 punts, 53-72. Només un maquillatge final, obra en gran part de Bavosi, va deixar el 74-82 final.

Per a més informació consulti l'edició en paper.