• La massa social que busca el River amb insistència respon amb més de 1.500 persones. La feina de dos anys no acaba d'agafar el camí que s'esperava en ?volar' dos títols i un ascens

Els jugadors, units abans i després del partit d'ahir Foto: EL PERIÒDIC

Mentre Joan Peñarroya oferia la roda de premsa posterior al matx, amb els braços creuats, el gest dolgut i la mirada baixa, assumida la derrota, a la pista del pavelló els jugadors de l'Aurteneche sortien cridant i disposats a mantejar el seu tècnic, Iñaki Merino, que ja ho esperava. Durant aquell moment de festa visitant a la pista, Merino volant, Peñarroya feia una pausa al seu discurs, gairebé sense voler, veient a través del cristall el que ningú no volia veure. La derrota, més enllà del que significa esportivament per al River Andorra, és una traveta a un projecte que precisament és un dels objectius del tècnic català, i no és més que fer de l'entitat un club amb massa social. Ja ho va dir el dia en què va ser presentat: «No juguem per nosaltres, sinó que ho fem pel nostre públic, i això és el que ens interessa».

El discurs de l'entitat que presideix Gorka Aixàs i on hi treballa el director general Francesc Solana busca molt més que un títol de Copa. El River vol créixer, tornar a ser aquell club d'èxit i, qui sap, si d'ACB, però sobretot tornar a tenir al darrera aquest gran número de seguidors, amants tots del bàsquet, identificats amb aquests colors blanc-i-blaus. No hi ha res més que desitgi l'entrenador i la directiva, i és clar, també els jugadors, que veure el pavelló de Govern a vessar.

Ahir, amb 1.600 persones segons el club, amb un ambient festiu només trencat pel resultat de la final, el River, el club amb tot el que significa, va perdre una clara oportunitat de crear fidelitat, de fer sentir a la gent que aquest equip forma part de la societat andorrana, que és un mirall d'un poble més enllà de les fronteres del Principat.

Això, ahir va rebre una nova traveta. No és la primera, perquè l'any passat la Copa que es va jugar a Logronyo ja va significar un primer cop, però molt més dur va ser no assolir l'ascens a LEB Or després que Andreu Matalí –ara a la segona categoria del bàsquet espanyol amb el Menorca–, fallés en els instants finals un tir lliure que podia haver significat un esgraó més en la història del club, en el projecte que, just feia una temporada, Aixàs i Solana, de la mà del tècnic Peñarroya, tenien en ment. Ja ho deia ahir el president, via Twitter: «1.500 persones avui al Poliesportiu. Moltes gràcies pel vostre suport… Ha estat increïble… Sou la nostra raó de ser». En aquesta mateixa idea, el director general, també via Twitter, repetia el discurs de fer créixer, créixer i créixer aquest projecte: «Seguim creient en el que ens ha portat fins aquí». Aquesta idea roman en l'ideari del club, i per això no cal una altra, després de la derrota, que l'obligació de tornar-se a aixecar.

Alguns directius assumien després del partit l'oportunitat perduda de mantenir el ritme ascendent que de mica en mica ha anant fent que el pavelló albergués 500, 600, 700 i fins i tot 800 persones per partit. La qüestió és ara que dels més de 1.500 d'ahir, almenys la gran majoria continuïn amb la il·lusió intacta. Això, en realitat, només s'aconsegueix si en el pròxim partit, contra el Prat a casa, el River venç, i si després, de nou al Poliesportiu, es derrota l'Aurteneche, sí, altra vegada els bascos, per demostrar que les travetes se superen aixecant-se. Perquè la justícia ha d'arribar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.