Francesc Badia, degà del Col·legi d'Advocats d'Andorra Foto: ÀLEX LARA

Francesc Badia té 55 anys exerceix d'advocat a Andorra des de 1979. Va estudiar a la Universitat de Navarra, però des de l'inici de la seva activitat ha exercit en diferents despatxos al Principat. Coneix bé de portes endins el Col·legi d'Advocats perquè ha treballat en anteriors juntes, ara però agafa les regnes del col·lectiu.

–¿Quins reptes es planteja en aquests propers dos anys de mandat?

–Volem continuar amb la bona feina que s'ha fet en els darrers anys, encara que també volem començar projectes nous. Des del punt de vista organitzatiu, per exemple, no volem perdre la figura dels exdegans. Volem aprofitar la capacitat que tenen els exdegans per a que no es perdi. També, des del punt de vista interior, volem donar-li més pes als advocats no exercents que avui representen la meitat de tots els col·legiats. El col·legi ha de mirar de poder col·laborar amb els interessos, que són altres, d'aquests no exercents.

–Però, ¿quins són els neguits que tenen els no exercents?

–Aquesta pregunta no li sabria contestar amb exactitud i per això estem estudiant la creació d'una comissió amb responsables no exercents per a que canalitzin quins són els seus anhels, ara.

–A més de les qüestions internes, ¿quins reptes tenen pel que fa a la professió?

–Volem continuar la feina que el meu predecessor, Joan Miquel Rascagneres, ja va iniciar que és la millora de les relacions amb els altres òrgans de la justícia. La nostra feina de vegades ens porta a situacions tenses, que fa que sovint les relacions no siguin prou fluides. Si s'aconsegueix que siguin fluides millorarem l'administració de la justícia. També volem fer justícia amb la imatge dels advocats. Creem que la nostra professió no té la bona imatge que hauria de tenir. Creem que això és injust perquè els advocats és un dels col·lectius que històricament ha prestat serveis a la societat de manera gratuïta. Durant molts anys els advocats vam prestar servei d'advocat d'ofici d'una manera totalment gratuïta. Amb els oficis civils, això encara va durar més temps Encara avui prestem un servei de consultes gratuïtes al col·legi per orientar a la gent. Per tant volem treballar sobre aquesta imatge.

–En l'assemblea que va ser votat com a degà també va parlar d'optimitzar recursos.

–Sí, aquest és un altre objectiu i més en aquest temps. Ens trobem que avui el col·legi està fent uns cursos de formació, la batllia està fent-ne uns altres ,el Consell Superior de la Justícia, també. Creem que molts d'aquests cursos es poden fer de manera compartida, i així podrem fer més coses. Pel que fa a les bases de dades, no és normal que el CSJ tingui una base de dades de jurisprudència i que el col·legi en tingui una altra.

–Un dels altres objectius marcats és el de la reclamació històrica de certes lleis.

–Sí, aquest és un altre objectiu encara que no depèn directament de nosaltres, ens agradaria impulsar una sèrie de lleis. Unes ens afecten directament, com és la llei de l'advocacia que és absolutament necessària i desprès també altres, de tipus processal, necessitem un codi de procediment civil nou. Necessitem treballar en aquests punts per donar més eines als tribunals per a que tot pugui anar més bé. Després està el tema de l'executor de sentències, que hem de buscar fórmules perquè les que hem posat fins ara no han funcionat. I també altres tipus de lleis, com la de l'Arbitratge, per moltes raons i fins i tot pels inversors que vulguin venir aquí que vegin que tenim un marc legislatiu que els permeti fer aquestes coses. I volem també una llei molt important que és la llei del codi civil, tenim unes lleis disperses i s'ha de posar totes juntes.

– De totes aquestes lleis, la d'arbitratge, té ja els tràmits molt avançats.

–L'esborrany de projecte de llei ja està, des del col·legi ja fa molts anys que s'està treballant amb això. És una eina important, però és el Consell General qui ha de fer la llei. És important tant internament perquè resoldria molts conflictes i alleugeraríem la batllia, com internacionalment perquè Andorra, amb la creació d'altres condicions, podria arribar a ser una plaça interessant per l'arbitratge internacional, però per això necessitem com a mínim una llei d'arbitratge.

–Es parla de l'obertura econòmica. Les professions liberals ja han dit la seva amb una regulació prèvia de cada professió, però ¿què ha de fer el col·legi d'advocats davant d'aquest nou mercat? ¿Requeria més una especialització, per exemple?

–Això ens ho dirà el temps. Avui la especialització aquí a Andorra és difícil. No trobarem un despatx que només faci administratiu, per exemple, dins dels mateixos despatxos sí. No hi ha prou volum de feina per dedicar un despatx només amb matrimonial, o penal. El més important ara és la llei de l'advocacia i l'accés a la professió. No es tracta de posar inconvenients, sinó el que volem és posar-nos en el mateix estat que estan tots els països del nostre entorn. Fins fa un temps només es requeria el títol d'advocat i ara es demana alguna cosa més. És important que abans d'exercir es faci un reciclatge que s'haurà completar durant la vida professional.

–Ja s'està fent alguna cosa.

–Sí amb la Universitat Autònoma de Barcelona ja estem treballant per a que els seus alumnes puguin fer pràctiques en els nostres despatxos. Això permetrà als estudiants que vulguin exercir aquí, com el dret andorrà no funciona igual que en altres regions.

–¿D'acord amb l'obertura?

–Andorra en una obertura sempre hi surt perdent, al menys per les quantitats. Nosaltres podem exportar 150 advocats però ens en poden venir centenars de milers. Però aquestes són les normes del joc, i avui per avui és inviable mantenir un país tancat. Aquesta és una opinió personal.

–Però davant d'aquest mercat, ¿què és el que hauria de fer l'advocat andorrà per no perdre terreny?

–Prestar un servei millor que els que venen de fora. Ser més competitiu, a l'igual que altres sectors. Nosaltres tenim un gran avantatge perquè coneixem molt més el país.

–¿Això també suposarà una rebaixa dels honoraris, dels preus?

–Avui els advocats podem pactar els preus, tenim uns mínims fixats pel col·legi i es poden pactar amb el client. Però no necessàriament el més barat és el millor. On hem de ser competitius és en els serveis i com els prestem.

–¿Ja s'ha posat en contacte amb els responsables del Govern, com a nou degà del col·legi? ¿Quina serà la primera demanda què farà?

–S'està fent. Són totes urgents però no es poden solucionar ja, requereixen un temps. Llei d'advocacia i l'executor de sentències són les més urgents.

–¿El número de lletrats, al voltant de 150, es proporcional al mercat actual?

–Si ho comparem amb Espanya podem estar per sota, però amb altres països podem estar per sobre. Això és el mercat el que ho dirà. És veritat que amb la crisi comença ja a veure's algunes dificultats, i el col·legi ha de tenir que recolzar aquests lletrats.

–Rascagneres ja va anunciar el 15% menys de facturació al sector.

–Sí, no som una excepció. Els advocats ens guanyem bé la vida quan els nostres clients se la guanyen. Si no es creen negocis nous, es fan menys contractes d'arrendament, menys contractes de societat. Amb menys activitat, menys contractació, i ha baixat molt.

–¿Què és el que més valora de la seva professió?

–Jo ja fa més de 32 anys que exerceixo d'advocat i el que més valoro és el servei que podem donar als ciutadans. Resoldre alguna petita cosa a una persona que realment ho necessitava produeix més satisfacció personal que d'altres casos que puguin transcendir més per a la gent de fora. Valoro molt aquesta possibilitat de prestar el servei als ciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.