Estañol, ahir Foto: ANA / J. L. T.

El notari Josep Estañol va ser el ponent convidat ahir al dinar que celebraven el Rotary Club Andorra i el Club Inner Wheel per parlar del testament vital. Aquesta invitació ja demostra l'interès creixent per aquesta fórmula de protecció, és un tema de «conversa molt actual». Estañol va explicar les diferents opcions, i les diferències entre el testament i el testament vital, i també amb el nomenament d'un tutor.

El testament vital es fa per deixar constància de com es vol ser tractat en cas que un no pugui valdre's ni decidir per ell mateix i patint una malaltia irreversible. Aquestes són dues condicions necessàries. Així n'hi ha de diverses formes, els més conservadors fan prevaldre el dret a la vida i rebutgen la «eutanàsia activa», que se'n diu, i d'altres que defensen el dret a «morir dignament», i demanen que no se'ls allargui la vida «innecessàriament».

El notari va posar de manifest que «no hi ha una regulació específica» del contingut dels testaments vitals, i que per tant és important que la persona que en fa ho notifiqui als seus familiars i entorn proper, doncs no hi ha un registre, i aquests han de conèixer l'existència d'aquest testament vital per tal complir amb les voluntats de la persona. Així, Estañol va comentar que si es vol donar cobertura legislativa a aquestes fórmules, s'haurà de preveure un registre per constatar de manera real les voluntats.

A diferència amb el testament convencional, el testament vital és per executar –si arriba el cas– encara en vida del qui el fa, són voluntats per a quan s'és viu, i es limita a l'àmbit mèdic. Estañol va comentar que un metge, si no té altres instruccions, no pot deixar de donar tractament, per exemple, i és en aquests casos i quan es considera que no hi ha altra via, que es planteja si el malalt té un testament vital. Una altra fórmula similar passa per les voluntats anticipades o autotutela. Per aquestes, la persona estableix qui vol que s'encarregui de l'administració del seu patrimoni i qui prengui les decisions per ella, quan esdevingui incapaç, cosa que només es pot fer per un procediment d'incapacitació judicial.

El notari també va apuntar que normalment els testaments vitals es fan quan a la família s'ha viscut alguna situació traumàtica en la què s'han hagut de prendre decisions importants per un altre membre. Així mateix, va apuntar que «a vegades ve motivat perquè es té una opinió diferent a la de la família».

Per a més informació consulti l'edició en paper.