• El conjunt xinès va repassar a l'Auditori un programa amb instruments tradicionals asiàtics

Les instrumentistes de Viva Girls, a l'escenari de l'Auditori: una escena i sobretot uns sons inèdits a Ordino Foto: ÀLEX LARA

Exòtic, pintoresc i radicalment nou. Així es pot definir l'espectacle que va oferir ahir a l'Auditori Nacional les dotze instrumentistes de Viva Girls... si som capaços, és clar, de prescindir d'aquest inoportú, decididament molest nom amb qui algú va tenir la mala pensada de batejar l'invent. Mai abans havien sonat en quest racó de món instruments com ara el yangquin, l'erhu, el guzheng o la pipa, que formen part de la panòplia d'armes musicals de la tradició xinesa. Ahir venien en so de pau –i més val tractant-se dels xinesos, que són molts i no precisament covards– i per celebrar a casa nostra l'Any del Drac, que va començar oficialment dilluns i que Pequín ha commemorat amb un desplegament a la xinesa: amb activitats a 144 ciutats de 82 països. Les Viva Girls constitueixen un producte probablement de màrqueting, començant pel nom, però la qüestió és: ¿i què no és avui un producte de màrqueting?

Dit això, convé afegir de seguida que els promotors de l'invent han sabut vestir una cosa que podria haver sonat tronada i carrinclona amb unes notes de modernitat globalitzada: un caramel de consum embolicat amb un paper ètnic, unes notes de poesia oriental de vagues reminiscències zen –mirin els títols dels temes que tocaven ahir, començant per Riu primaveral en una nit de flors i lluna– i unes protagonistes eminentment fotogèniques. El resultat no podia ser més que òptim, com va comprovar els dos centenars d'espectadors que van omplir (o gairebé) la platea de l'Auditori. Tractant-se d'una vetllada poc i mal publicitada, en la línia que sembla haver agafat lamentablement la programació del renascut Auditori, no està en absolut malament. Amb una mica més de promoció i una mica menys d'improvisació, ahir es feia el ple.

Per a més informació consulti l'edició en paper.