• Tant patronal com sindicat coincideixen en què també cal estudiar l'augment de les cotitzacions

Façana de la seu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) Foto: EL PERIÒDIC

Els representants de la societat civil semblen reaccionar a la proposta d'allargar l'edat de jubilació amb més resignació que rebuig. Sembla que com que aquest debat s'ha posat damunt la taula en països veïns i s'ha aprovat, doncs aquí tampoc «ens n'escaparem». Al cap i a la fi, «és una de les solucions» per fer sostenible el sistema de seguretat social. De totes maneres, hi ha qui assegura estar «completament en contra», tot i acceptar que cal una reforma, que s'hauria de fer de manera «pausada i no traumàtica». A Andorra encara no s'ha posat nova edat de jubilació, però el Govern sí que inclou aquesta qüestió com a contingut del pacte d'Estat al que s'hauria d'arribar per a la reforma de la CASS, tal i com recull el full de ruta de l'Executiu.

Així doncs, a l'espera que es concreti la mesura, la patronal s'ho mira amb resignació. «És el que passa a tot arreu», va començar argumentant ahir el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir. Tot i que no s'ha tractat el tema en el sí de l'entitat, Altimir va afirmar que el retard de l'edat de jubilació «és una de les solucions» per fer sostenible el sistema, i «a Andorra no ens n'escaparem», va afegir. Altimir va manifestar que aquesta mesura «no és agradable per a ningú», però malgrat tot «l'haurem de contemplar». De totes maneres, el president de la CEA també va comentar que no és l'única mesura a dur a terme, i que aquesta haurà d'anar acompanyada d'altres com la rebaixa del valor dels punts.

Més contundent va ser el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach. Aquest va començar la seva argumentació assegurant que hi estan «completament en contra», doncs s'ha treballat «tota la vida» amb un tracte. De totes maneres, des del sindicat s'accepta que el sistema actual està «desfasat» i que calen solucions «definitives». Però allargar l'edat de jubilació no s'entén com a «solució definitiva». De fet, Ubach va qüestionar-se si cada vegada s'anirà ampliant més la vida laboral i al final «acabarem jubilant-nos amb una caixa de pi». En aquest sentit, el secretari general de l'USdA aposta per un canvi cap a un sistema «nòrdic», per capitalització, on en comptes de cotitzar per finançar les pensions actuals, cadascú cotitza per a la seva pensió futura.

Així mateix, va comentar que s'hi s'ha de cotitzar més, «estudiem-ho, ningú s'hi oposa». Sigui com sigui, el canvi haurà de ser «pausat i no traumàtic», ni per als usuaris ni per a la pròpia CASS. «No en dos anys», va exemplificar Ubach, «potser se'n necessiten 10». A més, el debat per trobar la solució definitiva s'ha de tenir «àmpliament i socialment».

D'altra banda, el secretari general de l'USdA va criticar que «són els treballadors qui paguen i decideix el Govern», doncs la majoria del consell d'administració de la CASS és nomenat per l'Executiu. Així, Ubach va lamentar que la gestió dels diners de la CASS «no és espectacular». Així, considera que abans de parlar de canvis de model, el que cal és «una gestió transparent».

ALERTA DES DEL 1992 / Gerard Martínez, economista que ha fet alguns estudis sobre la CASS, també va afirmar que el sistema està «desfasat». Segons explica, es basa en teories del 1967, quan l'esperança de vida es situava als 71 anys, i en canvi aquesta s'ha allargat considerablement. Així, Martínez va assegurar que des del 1992 els successius governs han estat alertats que el sistema «anava a la fallida». I «cap Govern va reaccionar». «Cap Govern ha tingut coratge» per modificar-ho. Segons Martínez, la rebaixa del rendiment per punt ha estat favorable, doncs el sistema era i és «massa generós», per dir-ho d'alguna manera, doncs les cotitzacions són insuficients per a les retribucions que se'n desprenen, i també en comparació a l'entorn: «el 2,5% del salari és molt baix en relació al que es veu a Europa». Però no ha estat suficient.

L'economista va exposar dos eixos per «salvar el sistema». Un és allargar l'edat de jubilació. L'altre és «augmentar les cotitzacions», una cosa que s'hauria d'haver fet abans, «20 anys enrere». Tot i que «mai és tard», ara no és un bon moment per fer-ho: «amb una economia recessiva és molt difícil i agreujaria les dificultats» que tenen empreses i treballadors.

Malgrat l'exposat, Martínez va opinar que «es fa pagar els plats trencats als cotitzants», i alguns d'aquests cotitzant voluntàriament per sobre del que els pertocaria basant-se en «unes regles del joc que ara han canviat».

Per a més informació consulti l'edició en paper.