• Un equip de tretze persones vetlla diàriament per frenar conductes incíviques i comportaments perillosos dels esquiadors
• Informen, ajuden, controlen, i si cal, sancionen

A l'esquerra, un membre de l'equip d'Acollida ajuda a un infant a passar pels controls de pas d'un telecadira al Tarter. A la dreta, Pignon avisa a una esquiadora que va a massa velocitat. Foto: ÀLEX LARA

Primera hora del matí, tret de sortida a l'obertura de pistes. Els esquiadors, amb la ment posada a la neu, a les pistes i als eslàloms sota una capa blanca. Al seu costat, un equip de tretze persones enceten la seva jornada laboral. També amb la ment posada a la neu i a les pistes, i en aconseguir que aquests eslàloms dels esquiadors siguin factibles...i segurs.

Parlem de l'equip d'Acollida i Seguretat, un cos que fa més d'una dècada que patrulla per les pistes, en aquest cas les de Grandvalira Soldeu-El Tarter. Tenen una premissa clara: Que la jornada de neu sigui el menys perillosa i el més tranquil·la possible. No és tasca fàcil en un esport cada vegada més massificat, practicat per experts, però també per molts debutants. Un canvi de tendència que ha fet minvar en cert percentatge l'elevada «cultura per l'esquí» d'anys enrere, tal i com explica el cap de Qualitat i Terreny, a més de responsable de l'equip de Seguretat i Acollida de Grandvalira-Ensisa, Patrick Pignon. I d'aquí la importància d'aquest equip: Mantenir l'harmonia i si és necessari, aplicar mà dura.

«Alguns ens defineixen com la policia de les pistes, però jo diria que som més com guàrdies urbans, o com aquells policies de poble que tant poden sancionar, com ajudar als veïns amb el que sigui necessari», manifesta Pignon. I és que durant totes les hores que dura la jornada a les pistes de Grandvalira, el cos d'Acollida i Seguretat és multiplica en les seves tasques.

Des d'ajudar fins a expulsar

Per exemple, ajuden a agilitzar les cues als telecabines, informen de qualsevol dubte als esquiadors, localitzen nens perduts o pares que no troben als seus fills, socorren als esquiadors que no poden retornar o baixar certes pistes poc adequades al seu nivell...Aquesta és la part més amena, però n'hi ha una de més estricta, reservada per les set persones que, dins d'aquest equip, estan especialitzades en la seguretat. Són tasques de prevenció (perquè un cop hi ha un accident, el protagonisme el prenen els pisters), que se centren, entre d'altres, en obligar a frenar a un esquiador que per la seva velocitat està tenint una conducta perillosa, en prohibir baixar una pista empinada a practicants debutants, o en avisar de les males condicions meteorològiques a les cotes altes.

I també hi ha un tercer nivell, més sancionador, prohibitiu. Perquè l'equip de seguretat «és l'únic que pot retirar els forfets i multar aquells que posen en perill la seguretat de la resta dels esquiadors», explica Vignon. Per exemple, perquè baixen pistes que no es corresponen al seu nivell, o perquè amb el seu comportament en qualsevol zona alteren l'ordre i posen en perill a la resta.

Finalment, és aquest equip el que es responsabilitza de fer un control de forfets per evitar vendes a tercers o d'altres usos fraudulents. En retiren una mitjana de dos al dia, explica Pignon.

En resum, una mica de tot. Una mica com «els comodins» de les pistes d'esquí, manifesta Pignon. Des d'informar a expulsar, i és en aquest darrer aspecte on pren importància el contacte constant amb les patrulles de policia que diàriament recorren les pistes. L'equip que dirigeix Pignon alerta, castiga i fins i tot fa fora de la neu als que cometen fraus. I quan la situació els sobrepassa, és moment de contactar amb el cos policial.

¿Més incívics?

Pignon té experiència en liderar aquest equip. Fa anys que s'hi dedica. En aquest temps ha vist tot tipus de comportaments, però assegura que no hi ha un perfil clar d'imprudents o d'incívics. Tampoc cap nacionalitat concreta tot i que reconeix que els russos, la presència dels quals va en un augment, acostumen a anar molt ràpid. Pignon també exposa que hi ha una relació directa amb la manca de neu i els accidents. «En general, però, la gent és prudent esquiant, el problema és que és un esport que el practica molta gent».

Són vora les cinc, s'esgota el dia a les pistes. L'equip controla que l'última baixada dels esquiadors, aquells més fanàtics que aprofiten fins a l'últim instant, sigui tranquil·la. Agilitzen, de nou, les cues. I s'acaba la jornada laboral. Demà una altra. I així fins que es doni per finalitzada la temporada. Una feina dura, però que enganxa, «per mi, és la millor tasca de totes les que es poden fer a pistes», se sincera Pignon. Això sí, com menys feina, millor. Senyal que la jornada ha estat tranquil·la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.