• L'actor viatja el març a Varsòvia i Madrid amb ?La nostra classe', de nou amb Portaceli

Casamajor és el Cendra,el dolent de Baixos fons, i aquí el pateix Lluïsa Castell. Al TNC fins al 26 de febrer. Foto: DAVID RUANO

Poc li ha durat a Roger Casamajor el disgust: l'endemà mateix que Pa negre es caigués de la carrera per l'Oscar –dimecres es va fer pública la llista de les nou pel·lícules que es jugaran el passi a la final, i Pa negre no figurava entre les escollides– l'actor estrenava a la Sala Petita del Nacional de Catalunya Baixos fons, el primer Gorki de la història del TNC. Sabut és que les penes, amb pa, ho són molt menys, i Casamajor se les ha fet passar amb un bon rosegó, una de les primeres obres del dramaturg rus, estrenada a Moscou el 1902 i dirigida ara per la valenciana Carme Portaceli. Casamajor hi encarna el Cendra, el dolent de la funció, vividor professional i escanyapobres vocacional, que no dubta a ensarronar, trair i ofegar els seus companys d'infortuni. Els Baixos fons de Gorki retrataven la duríssima lluita per la supervivència diària d'un grapat de perdedors al Moscou de finals del XIX. El lumpenproletariat, quina paraula: la carn de canó que tres lustres després donaria sentit a la revolució soviètica.

Portaceli ha tingut la vista de traslladar l'acció als temps actuals: potser no queda a Occident restes del lumpen gorkià, però sí que existeix una soferta classe mitjana que –diu lúcidament la directora– es troba «a dues mensualitats de quedar-se al carrer i a un sol dia de perdre-ho absolutament tot». Gent normal que un dia perd la feina, li tallen l'aixeta del banc i de les ajudes més o menys socials i es veu abocada a agafar trepaus i família i convertir una estació de metro en el saló de casa. De middle class a indigents, sense passar per la casella de sortida. Aquest és exactament el periple que segueix el grapat de personatges que passegen el seu fracàs vital per Baixos fons, inclosos el Cendra de Casamajor i –cosa curiosa– el banquer que hi encarna l'actor David Bagés, un més entre la tropa dels desheretats. El muntatge, a qui el crític de La Vanguardia retreia ahir «una interpretació molt cridada i i molt crispada», farà temporada al TNC fins al 26 de febrer, i de moment no hi ha gira a la vista.

Sí que n'hi ha, en canvi, de La nostra classe, exòtic text del dramaturg polonès Tadeusz Slobokzianek a compte de l'execució de 1.600 jueus a la ciutat de Jedwbane, el 1941. La massacre havia sigut atribuïda tradicionalment a les tropes nazis fins que la historiografia recent va restablir la crua, feridora veritat: va ser els veïns de les víctimes –entre els quals es comptaven antics companys de classe– els que van perpetrar la massacre. L'obra es va estrenar el juliol al Lliure, on tornarà el març, just abans de volar fins a Varsòvia i instal·lar-se l'abril al teatre Fernán Gómez de Madrid. Mentrestant, encara pot ser que TV3 estreni Gran nord, amb Casamajor també en un dels papers principals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.