• El programa inclou opereta, el Cor de Cambra i un 'Can-Can' per ballarines del Moulin Rouge

El cantant italià, a l'esquerra, dalt de l'escenari del Centre de Congressos, amb el director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano, ahir Foto: ÀLEX LARA

La d'aquesta nit al Centre de Congressos de la capital serà una vetllada diferent a tot el que s'ha vist al llarg dels 18 anys d'història de la Temporada. Mai fins ara s'hi havia programat un repertori d'opereta, aquesta mena de germana petita i oblidada de la lírica. I aquest és el plat principal d'Univers José Todaro, que així és com es titula aquest espectacle absolutament eclèctic, que s'estrena avui en rigorosa primícia universal, i que han dissenyat a quatre mans el tenor italià i el director artístic de la Temporada, Josep Maria Escribano. L'excusa, ja saben, és un explícit homenatge a Luis Mariano, rutilant estrella del gènere –del gènere de l'opereta, s'entén– a la França dels anys 40 i 50, i que a finals dels 60 encara va arribar a actuar a la desapareguda Monumental d'Escaldes.

Todaro s'ha tret de la màniga un espectacle d'aquells que abans se'n deia de varietats. Literalment. Atenció als ingredients: el tall el constitueix una generosa ració de cançó francesa, vienesa, napolitana, espanyola i fins i tot brasilera. Hi haurà també àries d'òpera amb la mezzosoprano Maria-Helena de Oliveira –no hi faltarà la Carmen de Bizet– i un acompanyament vocal a càrrec del Cor de Cambra que dirigeix Catherine Metayer. El toc exòtic el posaran els Ballets Dorlan, un cos de dansa amb elements provinents del Moulin Rouge i del Lido que ballarà, entre d'altres coreografies, el celebèrrim Can-Can d'Offenbach. Per llepar-s'hi els dit.

TODARO I ELS PREJUDICIS / Tot plegat constitueix el que el mateix Todaro definia ahir com una vetllada vocacionalment popular cuinada amb un sol objectiu: captivar l'espectador, fer-lo partícip i fins i tot incitar-lo a cantar: «El meu no és un públic complicat, i tampoc tinc cap intenció de cultivar l'espectador; només pretenc que s'ho passi bé». Per això aposta per un repertori que forma part de la memòria sentimental de les generacions més madures. Escribano diu que amb l'homenatge a Luis Mariano la Temporada salda un deute pendent amb el gènere. I sembla que n'hi havia ganes, perquè es preveu l'entrada de les grans ocasions. I això que l'opereta ha hagut de lidiar tradicionalment amb un greu prejudici: el mateix Todaro, que es va iniciar com a tenor d'òpera, reconeixia que li va costar molt fer el salt. De fet, fins i tot es va resistir els cants de sirena del gran Luis Mariano, que a punt de retirar-se dels escenaris, el volia fitxar per succeir-lo al Théâtre Chatelet de París, la catedral de l'opereta: «M'hi vaig resistir perquè a França això equivalia a l'època a tancar-te les portes de l'òpera, on jo tenia una carrera, un repertori i una agenda plena». I no va ser Luis Mariano qui el va convèncer –«Ell em deia que és millor ser el rei d'un país petit que el mosso d'una gran nació»– sinó el mestre Francis Lopez amb Gipsy, una opereta escrita expressament per a Todaro que es va estrenar al Chatelet amb un contracte per a 30 funcions i que va resistir tres anys en cartell. I a cavall de Gipsy és com el tenor italià es va convertir en el successor de Luis Mariano.

Convertit en una estrella internacional, Todaro va trencar motllos en fitxar el 1979 per l'Opéra de París, on va convertir escenari amb dives com Caballé i mestres com Alfredo Kraus. També aquí, el contracte inicial per a tres temporades es va allargar més d'un decenni. Els anys 90, i ja amb companyia pròpia, es reencarna en el gran revitalitzador internacional de la cançó. I és en aquesta faceta com el descobrirem aquesta nit al Centre de Congressos. Òpera i ballet en tenim cada any. I que duri. Però el que proposa Todaro a la Temporada potser no ho tornem a veure en dècades. Com per perdre-s'ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.