PUBLICITAT

El Ramon Llull també registra la pitjor participació dels últims anys

  • 58 originals concorren al premi, que es decideix el 26 de gener a Barcelona
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Es veu que la crisi ha retallat també la creativitat dels escriptors: els quatre originals, quatre concorrien al Carlemany que dimecres es va endur Salvador Macip havien convertit l'última edició del premi en la menys concorreguda dels seus 18 anys de vida; doncs també el Ramon Llull, el millor dotat de la literatura en català –amb una sucosa bossa de 90.000 euros– viu hores de vaques magres: la 32a edició és decidirà el 26 de gener a Barcelona entre 58 originals, una xifra estratosfèrica si la comparem amb el Carlemany –això és cert– però que és també la més fluixa dels temps moderns. Si més no, des que el 2007, i gràcies a la intervenció del Govern Pintat, Andorra va assumir en solitari del premi (i dels 90.000 euros de la dotació). Una càrrega, per cert, que Bartumeu va traspassar l'any passat a la Fundació Ramon Llull.

Aquell 2007 van ser 59 els originals a concurs; la xifra va anar pujant fins als 71 del 2010; l'edició passada la cosa ja va començar a anar de baixa (67), i la tendència s'ha acabat de confirmar aquest curs. Val a dir que la del 2012 serà l'última edició convocada sota el paraigua de la Fundació: el director de la Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ja va advertir el gener, en l'última reunió del patronat, la intenció de renegociar –modul·lant-la a la baixa– la participació en el premi. Villatoro va assegurar que la Fundació no se'n desentendria, però que el paper hauria de ser en endavant i necessàriament menor, amb l'argument que l'objectiu fundacional de la Ramon Llull són la projecció exterior de la llengua catalana, i no la creació d'obra original. En aquesta línia, va advertir que el guardó «és una iniciativa de Planeta, i és Planeta qui ha de decidir-ne el futur». Per a Villatoro, la fórmula perquè la Fundació continuï vinculada al premi passa pel suport a la traducció de l'obra guanyadora, operació que sí que es podria subsumir –va insinuar– en la «projecció exterior de la llengua catalana» que constitueix la raó de ser de la Ramon LLull.

Però tot això no es començarà a negociar fins l'endemà de la cerimònia de la 32a edició. El present immediat és la cita del 26 de gener al Palau de la Generalitat, a Barcelona. En el jurat que haurà de decidir el successor de Núria Amat –la guanyadora del 2011 amb Amor i guerra– hi figura en aquesta edició una representant andorrana, la poeta Teresa Colom. I això és notícia perquè l'edició passada, ni això. L'autora d'On tot és vidre compartirà jurat amb el crític Sam Abrams, els editors Leonello Brandolini i Emili Rosales, els escriptors Pere Gimferrer i Gemma Lienas, i Laura Borràs, professora de Teoria de la literatura. Causa baixa el sempitern Carlos Pujol, recentment traspassat. El vencedor s'embutxacarà els 90.000 euros del premi –aportats a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i els governs d'Andorra i les Illes Baleras, socis de la Fundació– i veurà traduïda l'obra al castellà (Planeta) i al francès (Robert Laffont).



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT