• Els advocats alerten del «col·lapse total» de la justícia si no s'aplica la figura de l'executor judicial privat

El mateix degà del Col·legi d'Advocats reconeix que si totes les sentències que es dicten en l'actualitat anessin al Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg, «hi hauria sentència contra l'Estat andorrà», va afirmar ahir el degà del Col·legi d'Advocats, Jean Michel Rascagneres. El retard en l'execució de les sentències ha arribat ja al «col·lapse total de la justícia», asseguren des del col·lectiu de lletrats.

De fet no cal anar a Estrasburg, la darrera setmana el Tribunal Superior ja donava fe d'aquesta mancança en la justícia andorrana en el cas en que condemnava a l'Executiu a pagar als comuns d'Andorra la Vella, Ordino i Escaldes un total de 265.000 euros. Rascagneres assegura que aquest tema «és gravíssim» i que «avui en dia es pot dir que no hi ha cap sentència que s'executi bé, amb un termini raonable, per tant, s'està violant els drets fonamentals».

Davant d'aquest problema, i des de fa anys, el col·lectiu proposa la figura de l'executor judicial privat, perquè l'altra solució passa per ampliar els efectius de la Batllia en més 15 persones, la qual cosa no correspon a les expectatives de contenció pressupostària que té el Govern. Per tant des del col·legi es proposa l'executor judicial privat com la solució més eficient. Aquest executor que sempre ha d'actuar sota el control del batlle és, des del punt de vista dels advocats, la solució que pot acabar amb aquest col·lapse i mancança de la justícia andorrana.

Segons afirma el degà del Col·legi d'Advocats fins el dictamen de la sentència es pot dir que el procés té una durada «raonable», assegura. Rascagneres però reconeix que tot és millorable, però per reduir el procés judicial s'hauria de canviar el procediment civil, una tramitació més complicada i en la què també s'esta treballant.

Si ara es pot dir que hi ha un total de 40.000 execucions de sentències pendent, tal i com ja va anunciar el mateix president de la Batllia, d'aquestes, val a dir, que 30.000 poden ser de tràmit administratiu, però aquestes també generen la mateixa feina. Amb els efectius actuals, i tal i com ve denunciant-se des de fa temps, no es pot donar sortida a tot el volum d'expedients per tant, al parer de Rascagneres, «si la justícia ha de ser un servei per als ciutadans, avui a Andorra no funciona aquest servei».

Per a més informació consulti l'edició en paper.