• Un dels testimonis andorrans explica com van viure la tragèdia i van aconseguir sortir del vaixell en un bot salva vides H El que en un principi semblava un problema elèctric es va convertir en un naufragi

Els passatgers del Concordia esperant els bots. Foto: A.P.

L'Adolf i el David, amb les respectives parelles i dos amics més sopen tranquils al restaurant del Creuer Concòrdia; només els hi queden tres dies a bord i dilluns ja estaran a Barcelona. Poc es podien imaginar llavors el desenllaç de la vetllada que els faria arribar a casa dos dies abans del previst. Entre rialles a la taula, de sobte s'apaga la llum i noten una lleu inclinació. El capità del creuer, amb veu serena i tranquil·la anuncia que es tracta d'un problema elèctric. Els nostres protagonistes andorrans fan broma amb uns espanyols, llavors, un cop molt fort i el vaixell s'inclina cap a l'altre cantó. Hi ha gent que ja sembla nerviosa, però ells estan tranquils, i decideixen sortir amb la copa de vi a fer un cigarret a la coberta. Aquí acaben les rialles. Les alarmes d'emergència comencen a sonar... i llavors, corredisses i caos. Adolf Gulias va explicar que van entrar a buscar les seves parells, «la meva companya estava ajudant a una dona que s'havia desmaiat; vam agafar la dona i també vam ajudar un home en cadira de rodes i ens vàrem dirigir als bots. El vaixell ja estava inclinat uns 40 o 45º». ¿I el protocol d'emergència? «No n'hi podia haver, erm moltissima gent aglutinada , moltes empentes. Jo i el David vam trobar un armari amb armilles i les vam repartir a la gent que no en portava».

Gulias va explicar que, malgrat els nervis, «ens vam comportar de manera cívica i tranquil·la. Vam deixar passar a molta gent»; de fet, «ens pensàvem que ens evacuaven per poder arreglar el vaixell, i que després tornaríem».

Quan ja quedaven pocs bots, «em vaig acostar a una finestra, llavors va ser quan vaig veure que el vaixell tocava quasi a l'aigua!». Finalment, el grup d'andorrans que es trobava al Concordia va poder pujar al penúltim vot. Van arribar a l'illa de Giglio cap a les 10 i hi van passar la nit, «estava ple de gent, alguns ferits. No teníem mantes ni roba d'abric, ningú ens donava informació. Cap a les set del matí vam poder utilitzar el telèfon d'una botiga per trucar els familiars». A partir d'aquí tot va ser molt ràpid. Al port de Santo Stefano els hi van donar de menjar i els van fer una revisió mèdica, després van ser traslladats a Roma i finalment van volar cap a Barcelona el dissabte a la nit. «Sort que vam deixar les claus dels cotxes a l'aeroport, sinó no haguéssim pogut pujar a Andorra. No portàvem res a sobre». A les quatre del matí de diumenge arribaven a casa.

En moltes de les històries dels testimonis del naufragi, la tripulació ha estat el blanc de les crítiques. Per Gulias, «la tripulació del vaixell va ser correcta, no podien fer res més, no podien seguir cap protocol, estaven desbordats». Malgrat el malson, les sis víctimes mortals i els desapareguts, Gulias va afegir: «hem tingut sort, podíem haver mort tots».

Per a més informació consulti l'edició en paper.