• Un estudi analitzarà la relació del nivell amb la gravetat de les lesions

Esquiadors a les pistes de Pal el desembre passat Foto: EL PERIÒDIC

Fa nou anys que és realitzen estudis estadístics molt acurats dels accidents a les pistes d'esquí. L'estat de la neu, els perfils d'esquiadors, el tipus de lesions i moltes altres variables. Tot i així, resulta molt difícil extreure conclusions i establir patrons sobre les causes que porten a patir accidents quan es realitzen activitats de muntanya. Bernat Escoda, metge del Centre Mèdic Pas de la Casa-Grau Roig i que fa anys que participa en aquests estudis, va explicar que hi ha molts casos en els quals els accidents es produeixen amb condicions de neu pols, no obstant, no és una màxima, ja que també «hi ha casos greus amb neu fantàstica», així doncs, «hi ha d'haver un autoregulació per part de l'esquiador». Segons l'expert, la majoria dels accidents dins de la pista es produeixen perquè «l'esquiador no s'adapta a les condicions, no s'adequa a la velocitat de la pista o bé no està en una pista no adequada per al seu nivell». En les últimes setmanes hi ha hagut diversos casos d'esquiadores russes amb accidents greus a les pistes, segons Escoda, «els russos no són debutants, tenen un nivell mig, i per tant, potser que corrin més riscos»; en canvi, «els espanyols acostumen a ser debutants, venir per un cap de setmana o a les setmanes blanques». De totes maneres, Escoda va voler aclarir que «el nivell d'esquí és molt subjectiu», i va explicar que aquest any estan posant en marxa un estudi amb grups d'escolars amb monitors especialitzats per intentar relacionar el nivell d'esquí amb la gravetat de les lesions. El director del servei d'urgències, el doctor Josep Gómez Jiménez, va corroborar el fet que la majoria dels accidents greus que arriben a l'hospital són d'esquiadors «que ja tenen un cer coneixement, i que per tant, són més temeraris». De totes maneres, va afegir que en el cas dels esquiadors catalans, per exemple, normalment no són traumatismes greus, «per què aquests coneixen bé les pistes». Per altra banda, segons els estudis «l'ús del casc està augmentant any rere any», segons va explicar Escoda. «Alguns estudis troben que portar casc fa baixar el risc de lesionar-se, no només de lesions al cap, sinó en general», Escoda va afegir que «s'havia apuntat que els portadors de cas, potser al sentint- se més segurs, s'arriscarien més», però ha resultat no ser així i els estudis demostren que els esquiadors sense casc es converteixin en un grup que necessita més dels serveis de pisters.

Per a més informació consulti l'edició en paper.