• Maria Coma presenta una personal barreja de cançó, jazz, rock i clàssica

Maria Coma.

Encara hi ha lloc per a la sorpresa en el prolífic panorama musical català: i si no s'ho creuen, provin amb Maria Coma (Barcelona, 1986), joveníssisma cantautora que compareix aquesta tarda a la plaça de Sant Roc laurediana amb Linòleum, un primer disc on fa de tot --escriu, canta, composa i toca el piano-- i que el boca- orella (i Internet: no es perdin els videoclips dels tres primers singles: Gats, Segons i Mil orelles) ha convertit merescudament en la sensació de l'escena alternativa: la fórmula sembla senzilla, però cal un talent especial per transitar del pop al rock, de la clàssica al jazz i la cançó d'autor, i que el còctel resultant soni fresc, diferent, i no a producte precuinat. Maria Coma ho aconsegueix amb un disc que sorprèn per la naturalitat, la ingenuïtat i la poesia d'unes lletres que parteixen de la quotidianitat per transportar-nos sense esforç a l'altre costat del mirall, com una Alícia del segle XXI. Mirin si no la tornada de Gat: "Mixet, estigues tranquil, no et quedaràs orfe: nosaltres som bones persones".

Una certa crítica ja l'ha batejada com la Björk catalana, que no és mala etiqueta. Ella tampoc no en renega --"És una de les meves compositores preferides i suposo que alguna cosa se m'haurà enganxat"-- però marca també prudent distància: "Tenim estils molt personals, sí, però també molt diferents". Atenció a les referències: molta música anglosaxona --Bick Drake, Patrick Watson, Soap&Skin-- i poca de catalana, que escolta, diu, amb comptagotes: Refree, Joan Colomo, Anímic, Sílvia Pérez Cruz...

Reivindica la curiositat com a aliment artístic --"Sempre tinc ganes de sentir noves músiques, noves sonoritats i nous instruments"-- i concep la música com un refugi construït a força de lletres, harmonies, sons i melodies allunyades dels models més transitats. Linòleum és el seu primer disc en solitari, però, tanmateix, és el segon de la seva trajectòria, després d'u mä, més experimental --més Björk--i parit a quatre mans amb el bateria Pau Vallvé.

Per a més informació consulti l'edició en paper.