• El comerç i hosteleria es nodreix al gener d'un visitant que gasta més i que paga amb bitllets de valor elevat

Uns turistes russos compren alcohol a un establiment del país, ahir. Foto: ÀLEX LARA

El turisme rus representa un gran percentatge de la facturació de determinats establiments. Sobretot a l'hivern, i més concretament al gener. En alguns casos –sobretot algunes joieries–, les vendes a aquest client representen més de la meitat del total facturat, com a mínim en valor. És per això que el sector veu la seva arribada en part com una salvació, tenint en compte la davallada del consum que efectuen francesos i espanyols. Malgrat tot, sembla que aquest any la crisi comença a afectar també als russos, que ja no gasten com en anys anteriors.

«A l'hivern sí», el mercat rus pot representar el 50% de la facturació. Així ho va afirmar la dependenta d'una botiga Pandora, Laura Cabrera. A la Cava Benito, un dels responsables, Jordi Magdaleno, va assegurar que els russos «són molt bons clients». Les vendes al gener poden ser de procedència russa entre el 60% i el 70%, i va afegir que hi ha dies entre setmana que «si no és per ells» no es fa caixa.

Per contra, des de Quars, Isidro Hernando va indicar que anys enrere la facturació pels russos «podia ser del 50%», però en l'actualitat va situar la proporció al voltant del 20%. Abans «arrasaven», assegura, però ara «el seu poder adquisitiu ha baixat també», tot i que continua per sobre dels mercats tradicionals, de francesos i espanyols. Aquest darrer percentatge que apunta Hernando s'acosta al donat pel president del gremi de joiers i rellotgers d'Andorra, Enric Bartumeu, tot i que les proporcions de facturació superiors al 30% es poden donar «potser al febrer». Bartumeu va estimar que en global les vendes a turistes russos al sector de la joieria podrien rondar el 10% o el 15%.

Més enllà de les proporcions, el que no es posa en dubte és el gust pel luxe i les marques d'aquest mercat. Les treballadores del punt d'informació d'Illa Carlemany, Mònica Giadás i Anaïs Farré, van apuntar que se'ls veu «amb bosses de botigues cares». Igualment, el portaveu de la Unió Hotelera, Joan Antoni Azurmendi, va assegurar que es tracta d'un tipus de turista «molt marquista».

Una altra característica que es coincideix a assenyalar és que el turista rus porta a sobre grans quantitats de diners. «Porten més bitllets de 500 euros que d'altres», apuntava la responsable d'una botiga de bijuteria de luxe. O «és raríssim que treguin un bitllet de 20 euros», assegurava també la dependenta de la botiga Pandora, que alhora assenyalava que «en un 85% de les situacions els és igual el preu». És a dir que si els agrada una cosa, se la compren sense pensar-ho massa. Per la seva banda, Hernando va sentenciar que «aquest any es veuen més targetes i no tants bitllets de 500 euros».

Alguns comerços asseguren que consumeixen una mica menys, però segueixen atrets per la ostentació. La responsable de la botiga de bijuteria de luxe va explicar que el turista rus els fa obrir gairebé totes les vitrines, s'ho prova tot i després només s'endú una peça. Una situació similar a la que es dóna a les botigues de pell. El responsable d'una pelleteria, Ramon Vilaplana, va assegurar que la tarda de Reis tenia 18 russos a la botiga que no van comprar res. «No són els russos de fa tres o quatre anys», va afirmar.

INFLUÈNCIA AL SECTOR HOTELER / A l'hoteleria potser es nota menys el consum del turista rus. Azurmendi va exposar que la majoria vénen «amb el paquet fet», i per tant la diferència amb altres mercats s'ha de trobar en els consums extres. Tot i això, «es deixa veure». Així, assegura que als russos els agraden els massatges –en els hotels que disposen de SPA– i fan més ús del servei d'habitacions. En definitiva, «és un client favorable», tot i que com en tot, no es pot generalitzar «perquè també hi ha graus».

Per a més informació consulti l'edició en paper.