• L'OMPA va registrar l'any passat 803 sol·licituds, una quarta part de les quals són de titularitat andorrana

El mes de maig del 1995 entrava en vigor la Llei de Marques, per tal de protegir els signes distintius d'activitats comercials o industrials. Els primers anys després de l'aprovació de la normativa van suposar un boom de demandes per a registrar-se a l'Oficina de Marques del Principat d'Andorra (OMPA), organisme creat especialment per gestionar tota l'activitat derivada del contingut de la llei. Van ser sis anys d'elevada demanda, amb pics de més de 7.500 requeriments i mitjanes superiors a les 1.500 marques anuals. La situació és força diferent a dia d'avui, i en deu anys la demanda ha caigut a la meitat. La crisi i la rebaixa de la febre emprenedora han comportat una forta caiguda que ha deixat les marques en vigor en 798. Havien arribat a ser 5.100.

Entre aquests anys, l'OMPA ha viscut dos períodes diferenciats. Un de similar a l'actual, que es va donar entre els anys 2002 i 2006, en què les sol·licituds i les marques en vigor van caure en picat. Si al 2001 van sol·licitar patentar les seves activitats industrials o comercials 1.578 persones (físiques o jurídiques), un any després la xifra va caure a més de la meitat. Llavors Andorra tenia al voltant de 750 marques vigents.

Posteriorment a aquesta etapa , i coincidint amb un període d'expansió comercial i econòmica al país, la demanda va tornar a créixer i va sobrepassar les 1.000 marques en vigor els anys 2007 i 2008, acostant-se a les xifres dels primers anys d'aplicació de la Llei de Marques.

un 2011 pitjor / Però al mateix moment que al Principat es començava a notar la crisi, va començar a caure també l'ímpetu empresarial. L'any 2009 van haver-hi només 785 sol·licituds. Al següent, la situació va tornar a créixer fins arribar a les 948 demandes i a les 934 en vigor (algunes perquè van ser denegades, a d'altres es va renunciar). Pel que fa a aquest 2011, la situació ha estat negativa si es compara amb l'any anterior. La demanda ha caigut un 18%. Un reflex, amb tot, que la iniciativa comercial o industrial no reflota.

EL 28%, andorranes / De les 803 sol·licituds del 2011, el 28% són de titularitat andorrana, segons dades facilitades per l'OMPA. La segona posició per nacionalitats l'ocupa la francesa, amb el 13% del total, seguida per l'espanyola amb el 12,3%. La classificació, malgrat tot, varia si s'analitza tota la demanda des de l'any 1995. Són els titulars espanyols els que han sol·licitat més vegades inscriure una marca al Principat, amb el 23% del total. Molt a prop i figura Andorra amb el 21%, i França amb el 13%. Destaca en aquesta distribució de percentatges els Estats Units, amb un 11% de la demanda. Al 2011 el percentatge de registres de ciutadans nord-americans va ser del 9%.

Actualment hi ha marques on els titulars són de països com l'Argentina (3), Brasil (5), Cuba (5), la Xina (25) el Regne Unit (26), i d'altres curiosos com el Camerun (2), Hong Kong (3), Unió dels Emirats Àrabs o les sorprenents 59 sol·licituds per patentar marques arribades des de Suïssa.

Val a dir que per a poder ser titular d'un registre de marca és necessari o tenir la nacionalitat andorrana o estar domiciliat al Principat i tenir-hi un establiment industrial o comercial. Per als no residents, hi ha la possibilitat d'accedir a patentar una marca a partir d'un mandatari acreditat. Aquesta opció havia estat sempre molt sol·licitada, superant fins i tot el nombre de demandes de nacionals i residents. Al 2011, però, per primera vegada no s'ha requerit la figura del mandatari acreditat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.