• El nou text preveu tres categories de residència sense treball i redueix de 183 a 90 els dies d'estada efectiva

Marc Vila i Jordi Cinca presenten, ahir, els canvis a la llei d'immigració aprovats pel Consell de Ministres. Foto: ANA / N. M.

Els futurs residents passius hauran de demostrar el seu «compromís» amb el país invertint fins a 400.000 euros. Aquesta és un dels principals canvis que presenta el projecte de modificació de la llei qualificada d'immigració aprovat ahir pel Consell de Ministres. Segons va assegurar el ministre d'Interior, Marc Vila, aquesta xifra està per sota del que demanen altres països «seriosos» i coincideix amb el que ja inverteixen, sense estar obligats per la llei, els actuals residents passius. D'altra banda, també es redueix el nombre de dies de residència efectiva, dels 183 dies actuals a 90.

El text aprovat pel Govern estableix tres noves categories de residències sense treball, que és com passaran a anomenar-se les residències passives: residències sense activitat lucrativa –gent que vulgui venir a retirar-se a Andorra, sense continuar amb una activitat professional–, de professionals amb projecció internacional –individus amb feines orientades a l'exterior i que puguin treballar des d'Andorra– i per raons d'interès científic, cultural o esportiu. Les dues darreres són completament noves i fins ara aquests perfils no tenien cabuda i havien de buscar altres maneres per poder instal·lar-se al país. En els tres casos, es redueix el nombre de dies de residència efectiva a 90. Aquesta reducció no respon a motius fiscals, va assegurar el ministre de Finances, Jordi Cinca, doncs en termes de tributació cada vegada es tendeix més a considerar la residència fiscal on es té el centre d'interès, i això depèn de la legislació dels països d'origen. La inversió de 400.000 euros, però, només es requerirà als primers, el que eren residències passives. Aquesta inversió podrà ser en béns immobiliàris, dipòsits bancaris, deute públic o privat o participacions.

Fins ara no hi havia cap requisit en aquest sentit, més enllà d'un dipòsit de 30.000 euros a l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i de 7.000 més per cada familiar a càrrec. Aquest requisit no es modifica i afectarà a les tres noves categories de residents sense treball. De totes maneres, Vila va assegurar que el nivell d'inversió requerit és inferior al que demanen d'altres països «seriosos» –com Suïssa, Mònaco o el Regne Unit– i que han comprovat que els residents passius actuals –que són entre 2.000 i 2.500 segons va apuntar Vila– ja inverteixen al país una quantitat similar.

COHERÈNCIA I SEGURETAT LEGAL / La modificació de la llei no toca les residències amb permís de treball, tot i que sí modifica l'articulat per encabir-hi totes les categories de residències. Així s'agrupa en un sol text la legislació relativa a les residències i es dóna coherència i unitat al bloc legislatiu, va argumentar el titular d'Interior. Segons ell mateix, aquesta modificació de la llei d'immigració respon a la «filosofia global que traspua l'acció del Govern», en el sentit de «l'obertura mental i econòmica». L'objectiu, a més de captar més residències passives, és de donar «prestigi a la plaça andorrana» i així atreure «persones amb capital i talent». Això s'aconsegueix amb majors exigències que alhora es compensaran amb simplificacions dels tràmits administratius, que es faran per via reglamentària. Aquests nous requisits permetran al Govern «seguir controlant que vingui el mínim de persones no desitjables», va manifestar Vila i alhora serveixen per enviar un missatge de seriositat i rigor a les persones que puguin estar interessades en venir a residir a Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.