• Villaró obrirà el 2012 amb la continuació de ?Blau de Prússia' H A les llibreries el 19 de gener

I no només hi era, Andreu Boix, encarregat –atenció– del dispositiu de seguretat que havia de protegir el copríncep Sarkozy, sinó que ara ve Albert Villaró i ens ho explica. I ep, que va anar d'un pèl que pelessin el seu home. L'home de la Bruni. Amb un fusell de mira telescòpica que ja ha liquidat un pobre duaner i coincindit amb la Setmana de l'Isard –mira que és punyetero, Villaró– per posar-hi una mica de picant amb els sospitosos. ¿No serà per ventura i déu no ho vulgui un dels nostres honorables caçadors, l'aspirant a magnicida?

Doncs aquest és el cas al més pur estil Chacal –del Chacal de Forsyth, s'entén– que planteja el novel·lista a L'escala del dolor (Columna), la continuació de Blau de Prússia que arriba el 19 de gener a les llibreries i que constitueix la novetat més destacada d'aquest inici d'any. Només cal una mica més de paciència per al desenllaç de la trama principal i –per què no–també dels serrells: fa venir una mica de gola, no m'ho negaran, veure on va fer nit Carla Bruni, i on va cantar els temes del seu tercer i fins a la data últim disc, Comme si rien n'était. Ni que sigui en la ficció, perquè està claríssim que qualsevol semblança amb la visita llampec que el juliol del 2010 va girar Sarkozy és pura coincidència.

Per matar l'espera poden provar amb el cabàs de novetats amb regust pirinenc que sí que trobaran des d'ara mateix a l'aparador de les novetats. A punt per Reis. Per començar, Amor y libertad, incursió del filòsof i conferenciant Joan Mingorance en els procel·losos mars de la passió (amorosa, s'entén). Atenció a la tesi que hi defensa: ni més ni menys, que «l'estat d'enamorament, pel seu grau de felicitat, creativitat i intensitat vital, és la condició natural de l'home», i que l'Amor, amb majúscula, «és l'única força capaç d'esquerdar la compacta estructura moral, religiosa, filosòfica i social de la cultura occidental». ¡I això que no és argentí, Mingorance!

Res a veure amb Un judici a la terra dels bruixots, la fascinant monografia que l'historiador pallarès Pau Castell ha consagrat a la cacera de bruixes desencadenada el 1548 a la Vall Fosca i que es pot llegir com un complement d'Aqui les penjaven, el tractat definitiu sobre bruixeria nostrada de Robert Pastor. Un judici a la terra dels bruixots segueix el via crucis judicial de cinc desventurats veïns de la Valls Fosca acusats de bruixeria: Pere de l'Hereu, Joan de la Dida, Jaume i Caterina de Puyo, i Margarida Rugall, una mena de versió pallaresa de la nostra bruixa Galoxa. Sense ànim d'esguerrar-li a ningú la lectura, direm aquí que Jaume de Puyo i Pere de l'Hereu van ser penjats de ben alta forca el 7 de gener del 1549, sort –és un dir– que sembla que també li va tocar a la Rugall. Al costat de les peripècies de es bruixes i bruixots de la Vall Fosca, Conflictes socials a la Vall Ferrera, on l'historiador Salvador-J. Rovira radiografia els conflictes a què durant els segles XVII i XVIII va donar lloc l'explotació dels boscos i de les fargues. I a la comarca de Tor, ja ho saben, això és sinònim de sang i fetge.

Als antípodes de Conflictes socials a la Vall Ferrera trobem La ratafia dels raiers: història d'un licor pirinenc, que firma Pep Quintana a Garsineu –com els dos volums anteriors, per cert– i que és exactament el que anuncia el títol: un periple pels 125 anys d'història de la fàbrica de licors de Cal Col·lector, a la Pobla de Segur, amb prometedor receptari –ratafia de nous verdes, aigua de nódes, licor de Cassís, aiguardent de ceps i anís dolç– acompanyades del corresponent tiberi convenientment aromatitzat. Per sucar-hi pa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.