• "Hi ha jugadors que parteixen amb avantatge, però jo no permetré que, per molt important que es pugui creure, es relaxi"

Justo Ruiz, que compagina la selecció sub-21 amb el FC Andorra Foto: EL PERIÒDIC

Justo Ruiz és ara a la banqueta del FC Andorra, on ja va ser jugador, i en substitució de Richard Imbernón, destituït fa unes setmanes. Justo va debutar a Agramunt amb derrota per 1-0. El seu objectiu és aportar noves il·lusions.

–¿Que pot aportar vostè a l'equip?

–Sobretot il·lusió, és un repte perquè vaig començar a entrenar en les categories inferiors del club i he estat jugador. Vull aportar experiència i els meus coneixements. Qualsevol entrenador quan agafa un equip sempre té la il·lusió que l'equip tingui una mica la personalitat del seu tècnic.

–¿Com es trasllada aquesta personalitat al camp?

–M'agrada molt el bon futbol, un bon tracte de pilota, que l'equip sigui alegre, disciplinat també, i això es trasllada animant molt, intentant que el jugador torni a creure en les seves possibilitats, perquè s'ha perdut la confiança. Intento fer-ho potenciant l'autoestima de cadascú. Hi ha molta feina psicològica: implantar una actitud positiva davant de qualsevol problema.

–¿Pensa que el problema fonamental és mental?

–Sí, crec que és aquest, que no hi ha confiança. De seguida que hi ha un problema es baixa el cap i es tenen pensaments negatius, si un partit es posa coll amunt la gent comença a pensar que ja no es pot fer res... és un equip tocat.

–Alguns jugadors han assumit en declaracions a altres mitjans que estaven acomodats.

–És evident. Ho hem parlat, però és molt complicat, quan tens una plantilla tan curta, que hi hagi jugadors que no tinguin aquesta sensació de titulars indiscutibles. Però fins i tot entre els que no se sentien titulars, hi havia aquesta sensació d'acomodats. ja havien assumit el seu rol i no feien res per revertir la situació. Tot s'ha anat viciant, però és normal en una plantilla curta de 17 o 18 jugadors.

–Aquests jugadors que saben que tenen el seu lloc, ¿com se'ls motiva?

–Sempre he dit que no sóc un entrenador que digui que aquí partiu tots del mateix punt de sortida. M'agrada molt la disciplina, però hi ha jugadors que parteixen amb avantatge per la seva experiència, qualitat o personalitat. El que està clar és que jo no permetré que un jugador, per molt important que es pugui creure, es relaxi. Això ho tinc clar. Qui no entreni durant la setmana, no jugarà dissabte. Al darrere a més tenim un equip juvenil i tinc molta confiança en els xavals que vénen per darrera. Porto amb ells quatre anys i vam pujar de categoria fa dues temporades i estem en bona línia, i no tindré cap problema en pujar futbolistes per jugar a Segona Catalana. Poden competir.

–¿Quins són aquests jugadors?

–En juvenils s'uneixen tres anys, nascuts al 93, 94 i 95. Els de l'últim any tenen més experiència, han jugat amb la sub-21... però no descarto cap jugador, de l'edat que sigui. Està el Marc Ferrer, que ja ha jugat amb el primer equip, Leo, que també és a la sub-21, també Domi, Carles Gómez, Enric Triquell, Moisés San Nicolás... són jugadors tots amb certa experiència i que no se'ls hi faria gran aquesta categoria.

–Està donant un clar toc d'atenció als futbolistes del primer equip...

–Sí, sí. Em coneixen i saben que no tindré cap problema en fer-ho. El que passa és que també hem de pensar en el juvenil. No podem «desvestir a un santo para tapar a otro».

–¿Quin serà el seu sistema de joc?

–Amb el juvenil jugava amb un 4-1-4-1 que en atac es converteix en un 4-3-3, que és com estava jugant amb Richard Imbernón, i crec que l'equip té capacitat per jugar així, però tant aquest com el 4-2-3-1 són sistemes que utilitzaré sovint.

–¿Coneix la Segona Catalana? ¿S'ha de posar al dia?

–L'any passat quan el primer equip jugava a casa nosaltres jugàvem fora però fa dos anys sí que podia seguir-ho, i aquesta temporada igual, he vist molts partits perquè jugava el primer equip a les 16.00 i el juvenil a les 18.00. És una categoria complicada perquè els rivals saben que som un equip que ens agrada elaborar la jugada i arribar a l'àrea amb la pilota controlada i si tens al davant un equip disciplinat i amb ordre, et poden complicar molt.

–¿De l'equip base de Richard Imbernón, farà algun retoc?

–És una plantilla curta i no podem fer miracles i canviar onze jugadors per altres onze.

–El centre del camp era el motor amb Ayala, Pujol i Mejías...

–Aquest trio té qualitat, són jugadors contrastats i internacionals, però vull canviar la mentalitat, no només d'aquest tres, sinó de tot l'equip. Crec que hem de millorar molt defensivament, ser més agressius i sòlids. Si hi ha una pèrdua de pilota ha de córrer tot l'equip. No podem agafar el rol d'equip tocador però que després no lluita. Ataquem tots, però defensem tots.

–¿Falta un golejador nat?

–L'equip té jugadors que han d'assumir la responsabilitat de fer gols. Fabio, Joel o qui sigui, però també els de migcamp han de xutar més a porteria, com Marc Pujol, Dani Mejías, Cristian o Ludo. Han de finalitzar més la jugada.

–¿I ara el Borges Blanques?

–Molt complicat. No es guanyarà en deu minuts, però hem de ser conscients que es pot perdre. Ens vindria molt bé una victòria perquè necessitem treure'ns de sobre aquesta pressió invisible que tenim.

–¿Ha parlat amb Richard després de la seva marxa?

–Tenim molt bona relació. A l'endemà de dir adéu em va enviar l'informe de l'Agramunt i després el vaig trucar per comentar-li com va anar el partit. És una situació que l'hem portat amb maduresa.

–¿Per què no va agafar l'equip a l'estiu i sí ara a meitat campanya?

–Jo he tingut clar sempre que el volia entrenar, però treballo per a la Federació i en estiu la Federació i el club no es van posar d'acord.

Per a més informació consulti l'edició en paper.