• El septet del pianista català revisa en clau negre temes del compositor barroc

Jazz on Bach. Aquest és el lema de la vetllada que aquesta tarda protagonitza a la plaça Coprínceps el septet del pianista català Francesc Capella (Barcelona, 1962). Una poc transitada relectura en clau jazzística al voltant de cèlebres peces de l'alemany --àries i corals de la Passió segons Sant Mateu, minuets i rondos de l'àlbum d'Anna Magdalena. Que ningú no s'esperi, però, versions reverencials de Bach amanides amb vent i percussió, ni tampoc una adaptació a la catalana de l'aproximació a Bach assajada pel Modern Jazz Quartet, als anys 50, o per Jacques Loussier, més recentment. Jazz on Bach proposa, diu Capella, "un grapat de composicions originals inspirades en Bach i obertes a la improvisació dels solistes, respectant- ne més l'esperit que no pas la literalitat". La gràcia de l'experiment és una orquestració insòlita --piano, contrabaix, bateria, trompeta, trombó i saxo-- que genera un so a mig camí entre el jazz de cambra i el combo.

D'acord, però, ¿què hi fa un mestre barroc en un concert de jazz? Per a Capella no es tracta d'un maridatge contra natura. Al contrari. En una època on la fusió amb gèneres més o menys exòtics és la norma --i en ocasions la maledicció-- un dels reptes pendents era, diu, "explorar les possibilitats expressives d'un dels referents de la música occidental". Bach, s'entén. A més, i per a sorpresa dels llecs, un fil conductor uneix estretament jazz i barroc: "Molt probablement, si Bach visqués avui seria un intèrpret de jazz. Si ens fixem en els grans genis contemporanis, tots han anat més enllà del seu àmbit, han tastat aquí i allà. Bach, avui, sospito que faria el mateix. A més, harmònicament --només cal veure la importància del baix continu-- el barroc i el jazz exploten un concepte molt similar... però amb tres segles de diferència, és clar".

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.