Jordi Orobitg, president de l'ALNA, en un moment de l'entrevista Foto: EL PERIÒDIC

Té 38 anys i de professió és enginyer industrial. Joel Orobitg és promotor musical. Va regentar l'Apolo i està a l'espera de que tot el sector de l'oci nocturn estigui regularitzat per poder tornar a oferir una sala d'espectacles i de concerts a Andorra. Tot i no dedicar-se plenament, encara conserva tot el material i equipament per poder obrir un nou local. Orobitg té inquietuds en aquest àmbit professional i per això és insistent en què Andorra ha d'oferir un oci nocturn com un atractiu turístic més. Però encara queda camí a fer.

–¿Per què neix l'Associació de Locals Nocturns d'Andorra i quants socis en formen part?

–Es va fundar a principis del 2000 quan jo encara no estava, era un equip que no coneixia. Al 2007 amb la crisi van tornar les inquietuds i era un bon moment per saber què era el què estava passant i per què no tenim tot el màxim potencial que podríem. A principis del 2008 es vam tornar a unir, alguns que hi estaven i d'altres nous. Ara som 20 socis representants de 20 locals d'uns quaranta que ara mateix han de tenir llicència. Al Pas hi ha també una desena de locals que no hi són, i d'altres parròquies que tampoc hi són, molts no estan per mandra o per no pagar quota.

–Quaranta locals, discoteques i pubs, ¿són suficients? ¿Hi ha prou oferta?

–Hi havia una cinquantena i ara en els darrers anys han tancat uns quans i som poc més de quaranta. Crec que hi ha empresaris amb ganes de fer coses interessants i de diferents estils. Hi ha de tot. I hi ha ganes.

–Sempre heu volgut plantejar-vos com una oferta turística més al país.

–Creiem que el sector de l'oci, d'entreteniment i d'espectacle pot ser un potencial del país, i ha de ser-ho. No parlem només de discoteca, sinó d'espectacles musicals, performance de teatre, oferta cultural. L'oferta ha de ser atractiva i ho serà si tenim potencial. Hem de tancar el cercle amb un oci potent. Andorra ha de seguir sent el punt més atractiu dels Pirineus. En l'Associació el que volem és polir coses de la normativa que no ens ajuda. L'oci a Andorra no ha estat mai especialment atractiu.

–¿On està la clau per fer-lo atractiu?

–El tema està en la regulació o ordenació del sector i adaptar la legislació vigent a les particularitats d'aquests tipus de locals. No només parlem d'horaris, sinó de qui pot exercir certs tipus d'activitats, només les poden oferir els que tenen llicència. Els locals que tenen llicència no només paguen uns impostos per a fer aquesta activitat sinó que també han de presentar certes condicions de seguretat al local que, ara per ara, molts bars i restaurants que ofereixen aquestes activitats no tenen. El que demanem és que el que treballi l'oci, l'espectacle i l'entreteniment tingui llicència per fer-ho.

–Ara sembla que des del Govern , i amb el nou decret, ja comencen a fer-vos un poc de cas.

–L'horari és un primer pas per treballar una nova regulació més a mig termini . Aquest decret és una mesura ràpida, perquè tot el que resta requereix un temps. Ara és complicat que a un bar que porta 15 anys treballant no obri fins les 3 de la nit, perquè no té llicència com a pub i serveix cubates fins a ben tard. O que condicioni el local i pagui l'impost o que tanqui a les dotze i mitja de la nit. Això és complicat. El que suposo és que el Govern està disposat a regular tot això perquè no hi hagi competències deslleials. Sé que moltes de les queixes de sorolls per les nits de veïns que truquen són de locals que no tenen llicència per exercir aquestes activitats fins a altes hores de la matinada.

–La vostra proposta va molt més lluny pel que fa als horaris i a la diferenciació entre els pubs i discoteques i els bars i restaurants.

–El que està clar és que si a les tres del matí, per exemple al Pas, tancaven tots els locals, bars, restaurants, discoteques i pubs, es creava aleshores un xivarri al carrer important. Si un poc després de mitjanit, els bars i restaurants tanquen, la gent es desplaça als pubs i després de les tres, els que volen més festa se'n van a la discoteca, és tot més ordenat. La Policia pot tenir controlat on pot estar el conflicte segons l'horari. És tot més ordenat, la circulació de la gent és més esglaonada, i ocasiona menys molèsties als veïns.

–A més aquestes condicions diferents, també parlem de seguretat en establiments.

–Sí. Cal tenir el local adaptat a la seguretat de l'aforament que pots tenir amb les sortides d'emergència necessàries. I el que està passant ara és que hi ha locals que tenen un aforament amb taules i cadires de 40 persones, les retiren i en caben 150, i el dia que passi alguna cosa... doncs... El Govern posarà fil a l'agulla.

–El decret s'ha formulat amb urgència i rapidesa per la proximitat de les festes de Nadal.

–Sí, així ho vam demanar. Si no som capaços de regular-ho tot doneu més marge d'horari per desmarcar-nos i que sigui ràpida per salvar la temporada de negoci però també per oferir més atractiu al turista. La Unió Hotelera en una de les seves enquestes va destacar que el sector del jovent estranger i turista es queixava dels horaris de l'oci d'Andorra i criticava que fos poc atractiu i massa limitat, perquè tancaven massa aviat.

–¿Es pot relacionar ampliació horària a major descontrol?

-Hem de transmetre que l'ampliació...

Continua a l'edició en paper.