• Claret i Llovera, acompanyats d'Alberch, expliquen les vivències d'aquest primer any com a diplomàtics de l'organització en defensa dels drets dels infants i el que els espera en el següent

A l'esquerra, l'ambaixador Gerard Claret, i a la galeria, Marta Alberch, directora d'Unicef Andorra, i Albert Llovera, l'altre ambaixador, en una trobada amb EL PERIÒDIC Foto: EL PERIÒDIC

«No ens hem sentit utilitzats», assegura Albert Llovera. O, «amb aquestes situacions sempre tens la sensació que no has pogut fer prou», explica l'altre ambaixador d'Unicef Andorra, Gerard Claret. A finals de novembre va fer un any que van ser nomenats ambaixadors d'aquesta organització en favor dels drets dels infants, i aquest 2011 ha estat més un any «de rodatge», va portar-ho al terreny del motor Llovera. El violinista i director d'orquestra afirma que «m'agradaria que m'haguessin explotat més». Una cosa que no ha permès, en gran mesura, la crisi econòmica, doncs pel comitè andorrà d'Unicef ha estat més difícil organitzar actes i trobar patrocinadors. Una situació que s'haurà de revertir. «Esperem poder-los explotar més l'any que ve», va manifestar la directora d'Unicef a Andorra, Marta Alberch.

Però tampoc ha estat un any improductiu. Com deia Llovera, és un any «de rodatge» que ha servit per conèixer l'organització. «Ens han posat deures. Un llibre gruixut», afirmava el pilot de rallies tot fent un gest amb la mà mostrant un gruix d'uns set centímetres. I és que ser ambaixador d'Unicef no és fàcil, l'entitat és «estricte» amb el que poden fer o no, «més del que em pensava», va reconèixer Llovera.

Malgrat els «pocs» actes que s'han organitzat, les dificultats per coordinar agendes –dels dos ambaixadors, del comitè i dels patrocinadors–, la neu que va impedir l'assistència el alguns dels actes a finals de l'any passat i la crisi, tant Llovera com Claret han fet la seva feina. Són persones «molt ocupades», i per tant «les que més coneix la gent», i malgrat això es tradueixi en dificultats per coincidir i participar en actes, facilita que el «arribi a més gent el missatge d'Unicef», exposa Alberch. És en el «dia a dia» que es fa d'ambaixador, i no tant sent present als actes. «El dia a dia ja ens permet una visibilitat», reconeix la directora del comitè andorrà.

Així, Claret afirma que «em sento ambaixador i sempre que puc ho anomeno». A més, en el seu currículum consta que és diplomàtic d'Unicef, i per això, «a tot arreu on he anat s'ha dit». El violinista lamenta no poder enganxar un adhesiu d'Unicef al seu instrument, o poder sortir a l'escenari lluint una samarreta amb el logotip. La seva feina no ho permet. El món de la música clàssica «és massa seriós». «L'adhesiu és fa més visible», diu, però «sempre que hi ha l'ocasió ho fas constar».

El cas de Llovera és diferent. Ell sí que ha pogut posar el logotip al costat del seu nom en el seu vehicle de competició. Això va provocar una de les anècdotes que ha viscut com ambaixador d'Unicef. Va ser al rally de Jordània, i la imatge al vidre del cotxe «va fer gràcia» als jordans. «Són accions com aquesta també», va intervenir Alberch, doncs el logotip «crida l'atenció i és l'excusa per explicar la tasca d'Unicef».

Claret tampoc s'ha quedat enrere. El concert de Santa Cecília, coincidint amb el Dia internacional dels drets de l'infant, es van repartir targetons informant de la commemoració de la Convenció dels Drets dels Infants i convidant a col·laborar amb Unicef. Alberch va reconèixer que va tenir un «efecte justet», però «és el fet que ho sabessin», que hi ha un dia dedicat a recordar els drets dels menuts i que existeix una convenció internacional que els preserva. «No tot és recaptar», aquest «no era l'objectiu primer», afirma la directora del comitè, sinó donar «visibilitat» a l'organització.

Els reptes pel 2012

Però tot això no fa que Claret i Llovera hagin acabat el primer any de mandat prou satisfets. Hi ha moltes coses que han quedat per fer. La més destacada és el viatge per conèixer de prop els projectes que el comitè d'Andorra d'Unicef desenvolupa. «És una qüestió que em fa il·lusió, poder seguir un d'aquests projectes de prop», expressa Claret. Llovera també assegura que «tinc ganes de sentir-ho això». En el cas del pilot, ell ja té alguna experiència similar. Va treballar en un projecte en una escola de República Dominicana i hi va viatjar per veure'l in situ. Però amb Unicef és diferent. També ha passat per Mauritània, un dels països on l'organització de defensa dels drets dels infants treballa. Va ser amb el rally Dakar. I per això ja pot dir que «necessitem que ens passin llista», que ens facin adonar de les seves mancances i sobretot de les «xorrades» que ens preocupen aquí. «Hi ha coses que nosaltres donem per fet i que allà no ho tenen», explica, com pot ser l'aigua.

Aquesta és una altra de les facetes dels ambaixadors, que s'espera es pugui veure l'any que s'estrena. La de visitar els projectes per donar fe que s'estan realitzant i com ajuden a la població local, i després fer obrir els ulls a la població d'origen, o sigui, als habitants d'Andorra, sobre les necessitats d'altres col·lectius.

Però més enllà del viatge, i el que representa, els ambaixadors tenen altres reptes. Claret el d'educar els infants andorrans en la música a través dels que s'anomenaran «Concerts didàctics pera la infància», concerts amb música sobre els drets. Aquesta opció «ens fa molta gràcia», va manifestar Alberch.

Aquest ja serà un gran repte, però el del pilot de rallies és més cridaner. El seu serà el d'aconseguir educació per a tots els infants del Congo. Un repte que no haurà d'assumir Llovera tot sol, però sí que l'haurà de liderar. Tindrà el nom de «el repte dels campions» i la voluntat és que s'hi sumin altres esportistes del país. Serà una campanya per recaptar fons a través d'enviar un mot clau per via sms. «Està molt guapo», va reaccionar Llovera en sentir el repte que se li posa davant.

Ambaixadors com...

Llovera és un dels pocs pilots de cotxe ambaixador d'Unicef. Del seu ram, el diplomàtic més conegut és l'espanyol Fernando Alonso, pilot de Formula 1, que va ser nomenat el 2005. També és ambaixador el pilot portuguès Pedro Couceiro, des del 1995.

De músics n'hi ha més, i d'estils diversos. La referència en escollir Claret és el Sistema nacional de coros y orquestas juveniles e infantiles de Venezuela, un projecte que s'ha anat escampant a d'altres territoris. Aquesta organització és ambaixadora d'Unicef des del 2004.

Pel moment, el comitè andorrà descarta nomenar nous ambaixadors, i explica que escollint un diplomàtic del món de l'esport i un altre de la cultura es té la possibilitat d'arribar a molts sectors de la societat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.