• Es més rudimentari que el dels Dolors, però també va sortir del taller de Viladomat

Al costat dels Dolors, li costarà lluir. I ara encara més, perquè el contrast és tan sorprenent com revelador: un, acabat de sortir del quiròfan; l'altre, amb la tanda agafada però sense dia ni hora. El cert és que Mireia Garcia ja té el projecte de restauració del Roser a punt; ara només falta que el ministeri convoqui les subvencions per al 2012, i que el segon Viladomat lauredià figuri entre les prioritats de Cultura. Ja es veurà. De moment, i a falta de l'última paraula que sobre autoria i datació tindrà Miralpeix, podem matar l'espera amb unes dosis d'història recreativa per respondre als interrogants que la restauració ha deixat oberts: ¿va pintar Viladomat la totalitat de les dues teles, o són més aviat obra dels artistes del seu taller? Però sobretot, ¿com s'explica la presència a Sant Julià de dues teles del gran pintor del XVIII espanyol?

viladomat, un triomfador antisistema / Pel que fa a la segona incògnita, Garcia relaciona els Dolors amb una peça de similar temàtica i també de Viladomat que s'ha documentat que penjava a l'antic convent de Sant Domènec de la Seu i perduda –però no destruïda, sembla– des de la guerra civil espanyola. Qui sap, especula la restauradora, si la persona que va encarregar els Dolors lauredians coneixia i admirava aquesta tela alturgellenca i en va voler tenir una de semblant a la parròquia... Pel que fa al pinzell, sosté Garcia –que d'altra banda qualifica Viladomat com a «gran dibuixant, cosa rara perquè era una disciplina en hores baixes a la Catalunya del XVIII»– que es detecten mans menys hàbils que la del mestre en personatges com ara el màrtir anònim de la part superior dels Dolors, així com en l'home d'esquenes del primer terme, a l'esquerra del purgatori.

Es tracta, en qualsevol cas, d'una obra molt més complexa, que transmet una considerable sensació de moviment i millor executada, en definitiva, que la del Remei, conclou. Un luxe sortit a més de la mà d'un artista antisistema i protoindignat, que es va mantenir sempre al marge dels gremis i que va anar sempre per lliure, però que va ser copiat i imitat durant tot el segle XX. Un mestre que des d'ara imparteix càtedra des de Sant Julià.

Per a més informació consulti l'edició en paper.