• L'Institut per al Desenvolupament de l'Alt Pirineu i Aran i l'escriptora Núria Garcia Quera impulsen la Casa de les Lletres
• El projecte, encara embrionari, pretén «fer visible» la literatura al territori pirinenc

Alguna cosa fa xup xup en aquesta banda del Pirineu. I no és nou: ja fa dies que l'olla literària bull. La nòmina d'autors i de segells amb denominació d'origen s'incrementa cada dia –mirin aquí al costat, el cas de Lucrezia García Mameghani i el naixement, les últimes setmanes, de dues noves editorials, A4 i Aloma– i no deixen de sorgir iniciatives que desafien les vaques magres a cop de lletra: revistes –Cadí/Pedraforca, Portella, Inter Pontes i la degana, Lo Banyut– així com entitats vocacionalment transfronteres. L'associació Llibre del Pirineu, sense anar més lluny.

Els últims a afegir-se en aquesta febre literària de muntanya són l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (Idapa) i Núria García Quera, padrins d'un projecte que fa –sobre el paper– molt bona fila: la casa de les Lletres del Pirineu. Vagi per endavant que es tracta d'una iniciativa en estat embrionari, que parteix d'un informe elaborat per l'escriptora pallaresa i que té com a objectiu primordial «fer visible la literatura al territori» i aprofitar les potencialitats que ofereix la literatura com a eina de desenvolupament local. Una funció que ja intenta exercir precisament l'Idapa, desplegant per exemple tot un conjunt de propostes –centre d'interpretació de la Renaixença rutes literàries, guies per a senderistes, exposicions i quaderns de viatge familiars– al voltant de la Pilar Prim de Narcís Oller, una de les obres clau del naturalisme i la novel·la que va col·locar la Cerdanya a l'epicentre geogràfic de la Renaixença. L'Idapa, diu Quera, «és l'única institució que treballa amb una pretensió transversal i transcomarcal, però no disposa de prou infraestructura com per generar aquest volum de projectes a tot el territori». I és aquí, conclou, «on tindria sentit la creació d'una Casa de les Lletres».

Oportunitat per a Andorra

Baixant al terreny dels fets concrets, la Casa que Quera té al cap s'articularia en dues potes: d'una banda, l'educació, incorporant una sucursal de l'Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès i oferint cursos dirigits tant als aficionats com als professionals. Al costat de l'educació, l'altra pota de la Casa hauria de ser, continua Quera, la divulgació de la literatura pirinenca, «tant dintre de les nostres comarques com a l'exterior». ¿Com? Amb un portal cultural del territori, presentacions i cicles de conferències, material per als clubs de lectura, exposicions itinerants sobre autors locals o l'impacte dels moviments literaris als Pirineus –i posa com a exemple el felibritge a la vall d'Aran i el descobriment pirinenc dels folkloristes. Insisteix Quera en la vocació transfronterera de la Casa, «que hauria d'implicar tant el costat francès com Andorra i l'Aragó». Més exemples, ara d'una perspectiva que interessa especialment el Principat: un centre d'interpretació sobre la literatura occitana a la Vall d'Aran; la Casa-museu del poeta i narrador rossellonès Jordi Pere Cerdà; una exposició sobre el poeta aranès Josèp Condò Sambeat, una de les figures cabdals del renaixement occità... ¿No hi cap, aquí, referència a l'aventura equinoccial de Boris Skossyreff, a l'èpica dels passadors i les xarxes d'evasió?

De moment, la Casa és només una idea que busca patrocinadors, mecenes, socis... i també seu. L'únic i obvi requisit és la ubicació –a l'Alt Pirineu, és clar– amb la condició, diu, que la gent del lloc «s'hi sentís implicada». Per fer-la realitat, Quera buscarà la complicitat del departament de Cultura de la Generalitat, la diputació i la Universitat de Lleida, els consells comarcals, el Conselh Generau d'Aran, el Centre d'art i natura de Farrera i –per part andorrana– el Centre de la Cultura Catalana. ¿I el ministeri? Després d'anys de donar l'esquena –culturalment parlant–als nostres veïns pirinencs, potser ha arribat l'hora de deixar-se estar de projectes mastodòntics estil Llull i començar la casa pels fonaments. Per exemple, aconseguint que els llibres editats i publicats a Andorra tinguin una presència certa a les llibreries del Runer cap a baix. I al revés, és clar. La Casa del Llibre podria exercir la funció aglutinadora que l'associació Llibre del Pirineu ha començat a practicar en l'àmbit estrictament bibliogràfic i editorial. Tot està per fer i tot és per tant possible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.