• El Ministeri convocarà el pròxim trimestre el concurs per seleccionar els artistes de la segona aventura veneciana

Inauguració de l'exposició, ahir al rebedor de la nova seu del Consell; a l'esquerra, els miralls còncaus de Ciutat flotant; al fons, els panells de L'efímer i l'etern. Foto: EL PERIÒDIC

Ja poden anar sucant el pinzell, els nostres artistes, perquè el concurs per seleccionar els representants de la segona aventura d'Andorra a la Biennal de Venècia es convocarà de forma imminent. El pròxim trimestre, per ser (in)exactes. I serà un concurs obert a tots els gèneres i disciplines, en la línia del francament polèmic procés que es va engegar el 2009 –recordaran els retards en la resolució i els silencis del ministeri que en van anar minant l'entusiasme inicial– i que va faltar poc perquè no acabés com el rosari de l'Aurora. Però això ja és història. El futur és que sí, que el 2013 tornarem a Venècia, i probablement també a San Samuelle, l'església a tocar del Palau Grassi i del Gran Canal que des del 4 de juny i fins al 27 de novembre va acollir el pavelló andorrà: ja saben, L'efímer i l'etern i Ciutat flotant, les obres de Francisco Rodríguez i Helena Guàrdi, respectivament, que fins al 17 de febrer s'exposen al rebedor de la nova seu del Consell General.

El ministeri té la «voluntat ferma» de tornar a la Biennal. Tan ferma –així ho va dir Joan Sans, que escura els últims dies com a director de Promoció cultural– que el ministeri ja ha reservat una partida de 100.000 euros en el pressupost del 2012. Uns diners que es destinaran a les despeses que genera el lloguer de San Samuelle, perquè la idea és repetir en un emplaçament privilegiat i al qual des dels artistes fins als comissaris atribueixen bona part de l'èxit de la primera aventura veneciana. I si el concurs és imminent, el que queda ara per decidir és el comissari i sotscomissaris que capitanejaran la Biennal 2.0. Sans va apuntar la possibilitat que repetís l'equip d'aquesta primera edició –amb el crític basc Pedro de Sancristóval al capdavant–mentre que Josep Maria Ubach, coordinador de tot plegat, va refredar l'entusiasme inicial de Sans. Així que ja es veurà.

32.000 visitants en 183 dies / La inauguració de la mostra, titulada De Venècia a Casa de la Vall, va servir ahir per fer balanç del debut andorrà a la Biennal. I les xifres fredes diuen que un total de 32.182 visitants van desfilar per San Samuelle. Una xifra considerable si es té en compte que la xifra global de visitants als 89 pavellons e la Biennal va pujar a 440.000 persones. Els mesos de màxima afluència van ser juny (amb 5.333 visitants) i octubre (5.098). A l'hora de les valoracions, Sancristóval no va escatimar elogis: es va referir a l'andorrà com un pavelló «excel·lent» que va situar «entre els millors» i en qualsevol cas per sobre dels de països «molt més grans» que no van arribar al «nostre nivell». És clar que era part interessada, com també els tres sotscomissaris: tant Ermengol Puig com Joan Gil van insistir que «cal estar a Venècia i s'ha de lluitar per tornar-hi», perquè constitueix el millor aparador de l'art contemporani i la primera, més gran i més important de totes les biennals que els últims temps han proliferat com bolets per tot arreu: «Ser a Venècia és comptar al món de l'art contemporani».

El tercer sotscomissari, Francesc Rodríguez, va apel·lar a l'efecte mirall d'aquesta primera participació a Venècia. Una aventura que als inicis provocava un cert recel en les altes esferes del ministeri: «‘¿Trobarem artistes de prou nivell per anar a la Biennal?', ens demanaven. I s'ha demostrat que sí, que podem anar-hi dues, tres i quatre vegades, i que moltes vegades no som conscients de la qualitat del que tenim a casa». En un sentit similar es va expressar Sánchez, per a qui l'experiència ha servit per demostrar –i demostrar-se– que l'art que es cou aquí i ara és perfectament homologable al que es fa a qualsevol altre país: «Hem fet el primer pas, que era debutar; ara queda el més difícil i, al meu parer, decisiu, que és tornar-hi. Seria una llàstima que això s'acabés aquí». Guàrdia, de la seva banda, va definir la Biennal com una oportunitat de «presentar-nos davant del món», i va insistir en la conveniència de repetir a San Samuelle, «un espai que ens ha donat una visibilitat extraordinària». Sembla que els que tenen l'última paraula n'han pres nota.

Per a més informació consulti l'edició en paper.