• El sector demòcrata pensa que el ritme legislatiu actual té un caràcter temporal i no és la normalitat

Consellers generals i membres del Govern ocupen la sala de plens de la Casa de la Vall, ahir, l'ús de la qual es recupera en les sessions tradicionals. Foto: ÀLEX LARA

«Estem abocats a prendre decisions que no prendríem en un altre moment i situació», va manifestar el síndic general, Vicenç Mateu, en el seu discurs pronunciat ahir en motiu de la tradicional sessió de Sant Tomàs, assegurant que això li passa a tothom. I aquesta manifestació s'emmarca en la justificació de la reducció dels terminis parlamentaris que han patit alguns textos, doncs la situació requeria adoptar determinades mesures amb urgència, van coincidir a explicar tant el síndic com el cap de Govern, Toni Martí, així com també el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró.

Aquest que s'acaba és un «any diferent», va remarcar Mateu. S'ha vist com s'interrompia la legislatura i es renovava novament el Consell General. També els comuns i el Consell Superior de la Justícia, va assenyalar el síndic. I a tot plegat, cal sumar-hi la crisi econòmica i el «bloqueig» polític que patia el país i que impedia adoptar les mesures corresponents. El nou gabinet executiu es configurava el 16 de maig, després que 12 de maig s'investís cap de Govern a Toni Martí i que el 28 d'abril es constituís el Consell General. I calia «treballar de pressa per endegar les reformes» que permetessin sortir de la crisi, i el període de sessions parlamentàries s'acabava al cap de poc, al juny.

Això va portar a la reducció de terminis en el tràmit parlamentari de determinats textos i a l'habilitació per al treball en temps de vacances parlamentàries. Doncs es vol «donar resposta el més aviat possible al neguit del ciutadà», va exposar el síndic, així com «posar fre» a la crisi. I és necessari «conciliar» l'interès general i que els consellers generals puguin «fer adequadament la seva feina». En aquest mateix sentit es va pronunciar el cap de Govern. «La ciutadania vol una reacció ràpida», va manifestar, i «la conjuntura és la que és».

Però «som conscients» que aquesta urgència i reducció dels tràmits parlamentaris «només s'expliquen pel moment particular» que s'està vivint i que aquestes mesures tenen «caràcter transitori». Així, el mateix Mateu va reconèixer que la reducció dels terminis «no és el més elegant», però va insistir que tampoc s'ha fet res que no permetés el reglament del Consell General.

Martí també va coincidir en la temporalitat de les urgències en el tràmit parlamentari, comentant que «no sempre s'han de forçar». Així, va explicar que per part del Govern s'intentarà que la tasca es vagi desenvolupant «dins la normalitat» sempre que sigui possible. El cap de Govern encara va afegir que «no agrada a ningú forçar els terminis». Per això va agrair, també, l'esforç fet per part dels consellers generals.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari demòcrata va valorar que cal «ponderar» la necessitat de rapidesa i l'esforç que representa fer més de pressa la feina, i en aquest cas «val la pena». Baró també va exposar que aquestes condicions de treball dels parlamentaris són «especials, excepcionals i particulars», i que s'han donat en pocs textos rellevants, com és el cas del projecte de pressupost i de les lleis d'imposició directa, en els quals era «imperatiu» que estiguessin en vigor a partir de l'1 de gener vinent. Sinó es «perdia un any sencer», segons el parer del síndic, per a qui l'esforç de treballar de «manera incòmoda» ha valgut la pena.

Per a més informació consulti l'edició en paper.