Ester Fenoll, amb el tercer poemari acabt de sortir del fonr, ahir. Foto: ÀLEX LARA

Feia tres temporades, quasi quatre, que Ester Fenoll (la Seu, 1967) no col·locava poemari a l'aparador de novetats. Divendres hi torna amb Agradezco tu amor, pero tengo otros planes, volum que –ja s'ha dit aquí al costat– estrena aquesta aventura editorial que respon al nom d'Aloma i que suposa també el debut de Fenoll en castellà. Ens ho dirà ella mateixa de seguida: Agradezco tu amor és un poemari 100% Fenoll. Però si els en cal una prova, aquí van dos versos com una estupenda declaració d'intencions: «Nueces con cremallera/ custodian mis secretos».

–Canvi de llengua. ¿Per què?

–He de fer una mica d'història: anys enrere em vam demanar uns poemes per a la revista Pirineos, que edita l'ambaixada espanyola. En vaig intentar traduir algun d'Esmorzar perfecte i Anticipant octubre, però no m'agradava com sonava. I així va ser com em vaig decidir a provar d'escriure directament en castellà, que és una llengua que conec bé perquè també la parlo a casa, però que no havia utilitzat mai per escriure.

–I li va agradar, ja ho veig.

–Els començament van ser difícils, però a poc a poc vaig descobrir una sonoritat diferent però que em va enganxar. Així que en vaig continuar escrivint, més enllà de l'encàrrec de l'ambaixada. I quan vam decidir tirar endavant amb Aloma i em van demanar si tenia algun original al calaix, vaig treure aquest patracol. I fins aquí.

–¿I repetirà, en castellà?

–Impossible saber-ho. Però he de dir que he pogut compartir els meus poemes amb amics i lectors de fora d'Andorra i de Catalunya a qui fins ara costava molt d'arribar, literàriament parlant, i que això és molt recomfortant.

–El canvi de llengua, ¿ha comportat també un canvi de registre poètic?

–Els que hagin llegit els poemaris anteriors hi percebran una continuïtat claríssima: porto els sentiments fins al límit, com sempre, i escric amb un vocabulari senzill i quotidià, una estructura aparentment lleugera i fugint sempre del llenguatge poètic, perquè penso que és posar una barrera innecessària entre autor i lector. Per mi, l'efecte de la poesia rau en la proximitat, la immediatesa. Aconseguir-la costa molt i requereix una feina fosca que al final no es veu, però que hi és.

–¿I de què ens parla, a Agradezco tu amor?

–De sentiments, que és del que parlen tots els meus poemes: d'amor, de dolor, d'impotència, d'incomprensions... I procuro sempre resoldre el poema de forma ràpida i si pot ser inesperada, que sorprengui el lector.

–Si no li dic, rebento: autora i editora. Així, qualsevol.

–La veritat és que he tingut una mica d'enxufe, sí. Sempre m'han agradat els llibres ben editats i sempre pensava que si un dia fos editora em cuidaria del més mínim detall: paper, tipografia, tinta, guardes... Doncs ara ho he pogut fer, perquè he participat en totes les fases de l'edició, des de la pura creació fins a l'aspecte final del llibre.

–Si m'ho permet: s'ho ha muntat bé, amb dos padrins com Eva Armisen i Benjamín Prado.

-D'ella em va atreure aquesta aparent innocència de les seves il·lustracions, que s'avé molt –em sembla a mi– amb el que intento transmetre am els meus poemes. Prado el vaig conèixer en un taller d'escriptura a l'ambaixada espanyola. Vam mantenir el contacte i li vaig demanar el pròleg: estava aterrada de posar-lo en un compromís, però no només va acceptar, sinó que –diu– els poemes li van agradar. Me'l creuré, és clar.

–Li recito un poema seu: «Sigo siendo fiel/ a la extrañeza que/ incluso en mí despierto,/ procurando,/ eso sí,/ llamar la atención/ de quien me dé/ la gana./ Después,/ absorta me admiro/ y pienso/ en lo bien que me aferro/ cuando no hay nada.»

–Doncs jo m'hi torno: «Miradas con sonrisa/ en el tren bala,/ trigo y noviembre,/ lata de sake,/ boda en Japón./ La mano avanza/ entre vapor y silencio./ Quédate conmigo/ al menos/ para siempre.»

Per a més informació consulti l'edició en paper.