• L'Institut de Drets Humans d'Andorra proposa una enquesta perquè tota la població pugui auditar el sistema i l'eficàcia dels drets civils i polítics, així com de la resta dels estaments parlamentaris i la participació en el control representatiu

Elisa Muxella, presidenta de l'Institut de Drets Humans d'Andorra, i Guillem Fornieles, ahir. Foto: ANA / M. C.

L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) ens dóna a tots (residents i andorrans, votants i no votants) l'oportunitat de poder auditar la democràcia del Principat mitjançant una enquesta. Es tracta d'un qüestionari que s'ha adaptat a la realitat andorrana i que ha agafat el model realitzat per la Universitu of Essex. Els resultats d'aquesta enquesta pretenen ser una eina de treball per a la celebració de taules de debat i també perquè serveixi d'autocrítica als estaments (polítics, legislatius i judicials, entre d'altres) que vulguin reflexionar.

Aquesta enquesta està dividida en diferents mòduls per prendre la temperatura global a la democràcia. Així hi ha preguntes relacionades amb la justícia, altres amb els serveis d'ordre, partits polítics, representants del Govern, representants del Consell, els drets econòmics i socials, entre d'altres.

Des d'avui al web de l'institut de Drets Humans www.idhand.org es pot entrar al qüestionari que requereix menys d'una hora per omplir-lo, i per opinar del sistema que dirigeix el país en el que vivim. Amb el resultat el que es pretén és publicar-ho perquè serveixi com element de reflexió. Des de l'IDHA també es preveu traslladar els resultats de l'enquesta a la Universitat d'Essex.

Es tracta d'un qüestionari que fan servir molts països, que com en el cas de Costa Rica, fan públics els resultats i d'altres ho tenen com un procediment intern. «A Anglaterra es fa un cop a l'any», va explicar ahir Elisa Muixella, presidenta de l'IDHA. De fet, el qüestionari vol estendre's a tots els països de la Unió Europea, i segons va explicar Muxella, els estats veïns, França i Espanya, encara no s'han pronunciat al respecte.

La presidenta de l'institut es va atrevir a avançar certs resultats que es preveuen. Andorra pot tenir una bona nota «en l'accessibilitat als representants del Govern i el Consell, la proximitat és una qüestió bona a valorar», va dir Muxella. En canvi el que es preveu que pugui ser criticat, segons la presidenta de l'IDHA, pot ser la «proporció de l'electorat en relació a la població», va manifestar Muxella, qui en la seva opinió personal considera que hi ha «un problema democràtic de base si es considera que només un de cada tres habitants pot votar», va dir.

Una participació utòpica

Des de l'Institut s'han establert un objectiu que es pot titllar de pretensiós, sinó utòpic, ja que esperen arribar al 40% de la població estimada dels 70.00 habitants. Es tracta d'un objectiu molt difícil, si es té en compte que només es pot accedir per la web de l'IDHA, que requereix un temps de dedicació, i que a més es vol tenir en un termini de temps relativament curt de dos o tres mesos, segons va assegurar Muxella.

Sigui com sigui, tot i la dificultat per aconseguir aquest índex tant alt de participació, el que sí que és veritat, és que els ciutadans poden posar nota a tot l'entramat del sistema democràtic. I el que és més important, aquells residents que tot i tenir una vida formada aquí des de fa molt de temps se'ls és negat l'exercici de poder elegir els representants del Govern d'on resideixen. Es tracta doncs, de «donar veu aquells que no la poden tenir a les urnes», va explicar Muxella en referència als residents.

És el moment de poder fer una crítica constructiva i valorar allò de la democràcia andorrana que és positiu i de remarcar certes mancances del sistema que contribueixen a la imperfecció de la democràcia al Principat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.