Ell va canviar la història –quan va entrar en la direcció ara fa sis anys– d’un club que ara està a l’alçada dels dos grans del futbol andorrà.

–Expliqui la peculiar història del naixement del Lusitans.
–Al 1999 es va formar la típica patxanga entre dos grups d’Amarante, d’on era el primer president de l’entitat, Manuel Ribeiro, i Viana do Castelo. Per cert, va guanyar Viana 3-0.

–Un club gairebé tan conegut a Portugal com a Andorra, crec.
–No, diria que més a Portugal. Fins i tot vam arribar a la final en un programa molt popular d’allà que es diu Premis Talent.

–¿Qui va gosar guanyar-vos?
–Un judoca, campió d’Austràlia.

–¿I la seva entrada a la presidència com es va produir?
–Bar Albert era el patrocinador de llavors i em van dir que agafés jo el club. Van marxar i van tornar a l’any sorpresos perquè amb ells tot era un caos administratiu, l’equip tenia fama de ser massa agressiu i poc futbolero, ja m’entens... Tot això és el que vaig intentar canviar i crec que ara tenim una reputació millor.

–¿Els diners manen?
–No vaig canviar les coses a cop de cartera. Aquesta no era la qüestió. Respectant i fent-me respectar, amb humilitat, educació i transparència et guanyes a la gent.

–¿Quin pressupost tenia el club al 2005 i quin en té ara?
–Tenia 28.000 euros i ara 150.000. Estem a l’altura dels grans.

–¿Quant s’ha deixat vostè?
–Ni un euro, però molta suor. Ara som el club més sanejat del futbol andorrà. Ni entra ni surt un cèntim si no es justifica.

–¡Jugar a Europa ajuda!
–Això també, és cert. 90.000 euros per jugar l’Europa League...

–¿I la jubilació?
–M’agrada molt el que faig com a president però també crema. El problema és que no hi ha ningú que vulgui encarregar-se del club i si marxo i s’enfonsa em sentiria culpable.

–¡L’agafo jo!
–Si vols, jo encantat però ja t’aviso que no guanyaràs un euro.

–¿I el seu somni de guanyar un títol?
–És l’única espina que tinc però tard o d’hora arribarà si continuem així.
–Vostè va portar Riera a Andorra i ara ens ha deixat per anar a la Segona Divisió de Xipre. ¿Mantenen el contacte?
–Sí, fa poc vaig parlar amb ell perquè he intentat fitxar-lo ara en el mercat d’hivern, però m’ha dit que fitxa per un Primera de Xipre. Estic molt orgullós d’ell.

–Vaja, no guanyem per a males notícies ara que us treuen el consolat portuguès i l’ambaixada. ¿Quina feinada per a la colònia lusitana quedar-se en pilotes ara que neva!
–Que nevi és una gran notícia per al país però el tema del consolat i l’ambaixada... Per a mi està ben fet.

–¿Perdoni?
–Tampoc calia tenir-los, tan sols perdem comoditat. L’ambaixador gastava 70.000 euros al mes i no entenc en què però ara m’explico que desaparegui el consolat. El Lusitans l’ha convidat personalment a dos partits de la UEFA i no ha volgut venir. I no ens enganyem, Portugal passa d’Andorra perquè per 7.000 vots que poden arribar a guanyar aquí...

–¿Antonio da Silva ambaixador?
–No, si us plau, política no que llavors no podria ser honest. H