• Crespo assenyala que cal regular la instal·lació d'aquests sistemes de seguretat i que hi ha drets a preservar

Despatx des d'on es vigila el que veuen les càmeres de vídeo vigilància d'un edifici Foto: EL PERIÒDIC

És una llarga reivindicació, i creixent. Ja fa temps que des de l'Agència de Protecció de Dades (APDA) es reclama l'aprovació d'una llei que reguli la instal·lació de càmeres de vídeo vigilància. Segons va exposar el director de l'organisme, Joan Crespo, «hi ha una preocupació constant pel volum d'instal·lació de càmeres que hi ha per tot arreu» i tot i que la llei de protecció de dades regula algunes qüestions, cada vegada és més necessària una legislació que estableixi qui i on es pot instal·lar aquests sistemes de vigilància, entre altres qüestions.

«El tractament de la imatge com a dada de caràcter personal s'ha d'interpretar de manera molt concreta», sentencia Crespo, i cal que tant els empresaris que utilitzen càmeres de vídeo vigilància, com els operadors i treballadors, així com també els ciutadans sàpiguen com actuar en aquest camp. Com que «la qüestió de la llei no és competència de l'APDA, però el tractament de la imatge sí», aquesta treballa en una instrucció sobre la vídeo vigilància, un document que ha de clarificar com s'ha d'interpretar una imatge com a dada personal. «Independentment que s'aprovi la llei o no, hi ha uns drets que s'han de preservar», justifica l'actuació el director de l'APDA.

Així, aquest document especificarà «en quines situacions concretes es poden instal·lar càmeres de vídeo vigilància i en quines no, quins són els tràmits que s'han de fer davant l'Agència per comunicar que hi ha aquestes càmeres, i en definitiva protegir els drets dels ciutadans de cara a intromissions il·legítimes a la seva vida privada». En aquest sentit, Crespo assenyala que s'ha d'informar que la zona està vigilada per càmeres de vídeo i qui n'és el responsable, s'ha de notificar el registre a l'APDA i les imatges s'han de destruir un cop transcorregut un mes des del seu enregistrament, i cal que el sistema sigui «proporcional» a les necessitats, és a dir que, com que s'entén que és un sistema de seguretat, les càmeres no es poden posar en qualsevol lloc, sinó en aquells d'interès. Crespo posa un exemple: Si bé és justificable que un empresari col·loqui aquests aparells al seu establiment per protegir el seu negoci, «no és lògic, o seria desproporcionat col·locar una càmera que enfoqui el carrer». A més, al carrer «el principi de consentiment no es podria obtenir de cap de les maneres».

ALTRES VIGILÀNCIES / L'APDA haurà de ser vigilant en d'altres qüestions. A nivell del Consell d'Europa es treballa per unificar criteris en el tractament de dades en els àmbits de la justícia i la policia. Per això té una persona que es dedica a fer un seguiment de les prerrogatives europees «de tal manera que no ens agafi amb sorpreses de darrera hora», va explicar Crespo. I també s'ha de ser especialment «curosos» en les notificacions de fitxers per tal que aquests no es puguin retransferir a indrets que no tinguin un nivell de protecció «com a mínim» equivalent al que té Andorra. Andorra va obtenir una resolució de la Comissió Europea en que es considera que té un «nivell adequat de protecció», això és de «cabdal importància de cara a l'obertura econòmica que es pretén fer», doncs les empreses que es vulguin instal·lar al país i tractin dades de ciutadans europeus no hauran de complir amb obligacions afegides.

Per a més informació consulti l'edició en paper.